Novetats 2018

header ads

El Petit de Cal Eril - Vol i dol (2010)


Va ser de gran qualitat el revival  i la seva versió actualitzada de la música folkie i de tipus 'centre excursionista' dels seixanta via Xesco Boix, va suposar una re-invenció del gènere que casava prou be amb les noves tendències barcelonines... de tots és sabut l'eterna i injusta comparació amb el primer disc de Manel (merda!, ja els he nomenat de nou). Al menys per a mi aquest disc està sobradament per damunt del seu primer. Després de l'èxit de '... I les sargantanes al sol' la primera cosa que va fer Joan Pons va ser fugir cap a la seua terra en Guissona després d'uns quants anys en l'estressant Barcelona. La tranquil·litat del camp li va valdre la inspiració per a 'Vol i dol'. I tant si la va trobar. 

Cendres:

'Vol i dol' va ser editat a finals de l'any passat, però a efectes de temporada deuria estar entre les millors propostes del 2011, potser la data d'edició va ajudar en certa mida a la indiferència generalitzada en les llistes de finals de l'any passat, quasi tots ja tenien tancada la seva, a més ha sigut aquest any el que ha vist materialitzar-se el nou treball en els escenaris.
Per a mi va ser de les millors propostes que van participar en el PopArb junt a Senior i Oliva trencada. Tenia moltes ganes de veure'ls en directe i llavors no em van defraudar gens ni mica. Allí vaig fer un interessant intercanvi amb un xicon de Bankrobber: L'estiu d'Òscar Briz per el Vol i dol, bonica representació de com m'agradaria veure el flux artístic, cosa que si  fos com cal podria nodrir-se el sud del nord i el nord del sud. Soc un poc il·lús, ho sé, veient la realitat u se n'adona que el nombre de propostes superen prou per sobre la quantitat de llocs on poder tocar. Però no hi ha res impossible, un exemple: Senior i el Cor Brutal en el proper BAM junt a altres propostes ja conegudes a nivell nacional.


Diuen que si és més obscur que el primer, que si no entra a la primera, ximpleries... el que passa és que no ens acostumarem mai a que ens parlen de la mort amb la claredat quasi ingènua (quasi) de Joan Pons. Per a mi 'Vol i dol' és realment un cant a la vida i a sentir-se part de tot el que ens envolta, també un cant a l'amor físic destriant tot allò romànticament innecessari i massa rebuscat, un 'aquí te pillo a qui te mato' campestre i sense brutor.
M'agrada allò que diu Bankrobber: 'L’alegria infantil d’ahir és ara nostàlgia i pèrdua. La pèrdua implica dol. I aquest dol és necessari per emprendre de nou el vol i, amb l’embranzida de l’amor, tornar a començar el cicle. La sensibilitat amb què ens fa partíceps de tot el procés és conmovedora.' No sé qui serà l'encarregat aquests texts en Bankrobber, però és realment bo. (És pot ser fan d'una discogràfica?)

El primer que veus quan obris el cartró del cd és al frase: 'Sou el que nosaltres érem. Sereu el que nosaltres som' frase central del seu tema Cendres, i jo diria que de 'Vol i dol'. En la cançó aquest imperatiu està dedicat a tots aquestos prepotents que van per la vida acaparant tot allò acaparable i que miren a tothom per sobre de l'espatlla creient que son éssers eterns, així ho presentava en l'acústic que va fer en l'Institut Secretari Coloma, frase que segons explica en Joan Pons, encapçala l'entrada del cementiri del seu poble. Llavors ho penses i li trobes tot el seu sentit: són els morts els qui et diuen açò, i només amb aquestes dues línies u ja pot anar a gitar-se i reflexionar una mica, per a continuació rebre un autèntic poal d'aigua freda que et desperte dient: 'ie tu, pringat! espavilat que un dia no estaràs ací viu!'. Això és: viu! 


Musicalment està molt més treballat i cuidat, passa de la seva calidesa acústica a un ventall més ampli dins del folk-rock tocant de prop el folk psicodèlic més britànic, ajudat a demés de les guitarres, baix, bateria, d'una rica instrumentació a base de txarango, mandolina, banjo, flauta travessera, trompeta i fagot, també amb col·laboracions de luxe com Joan Colomo i Roger Mas, i adaptacions de poemes de Pere Quart. Molt bo. El recomane amb els ulls tancats.

Bankrobber

Publica un comentari a l'entrada

1 Comentaris

  1. Carlus!!!!!!!!!!!!!!!! Aquest disc és el que necessitava l'escena catalana. Un disc que veus que autor creix serenament i que per sort, no es un disc pretenciós com el dels innobrables. També hi alguna que sobra com algun tema en que s'en va massa per les branques, pero jo li perdono tot al Joan, per almenys se que algú no ha perdut del tot el cap i que sap estar en el món adult i en el món dels infants. Espero que estiguis bé. Una forta abraçada des de el nord!

    ResponElimina