Hi ha a qui el primer lliurament dels Grinderman li va saber una mica a broma sarcàstica, o un truc amb efectes especials per a delit d'amants del riff sense concessions, fins i tot un entreteniment entre hores d'uns Bad Seeds a l'espera de nou material. Però amb aquest nou disc no hi ha dubte, en aquesta ocasió sonen grans, sonen a un grup cohesionat, fins i tot en alguns dels seus passatges sonen molt més durs. A més el nombre de cançons són nou i de llarg minutatge, factor que influeix per a no mostrar tots els seus amagatalls a la primera escolta, és un disc que creix a poc a poc, i et va atrapant. Un altre factor destacable d'aquest nou treball és la millora i la gran capacitat de Cave per facturar unes lletres sense fissures com un autèntic artífex de la paraula. Els jocs de paraules, el fraseig i el seu tempo només funcionen en el context de cada vers en particular, la forma i el sentit del ritme és la guia, de fet la lírica dicta el flux de la música, els riffs es construeixen per adaptar-se a les paraules, i no al revés, com sol succeir.Amb aquest segon assalt Cave i els seus han aconseguit un repertori del seu blues grinyolant i experimental pròpiament Grinderman per barrejar-lo amb la vena més soul i les estructures més pròpies dels Seeds, ... un monstre, un meravellós engendre. Des de la caòtica obertura de Mickey Mouse And The Goodbye Man, un himne a la paranoia colpejant i retorçant amb feedback de guitarra, fins al blues elèctric salvatge de Bellringer Blues, Cave contínua escrivint amb honestedat i retorçada poètica. Posaria la mà al foc que serà un dels discos de rock de l'any.
myspace | web | Mute Records
El trailer del disco:
El nou vídeo Heathen Child:
){kind=link}
0 Comentaris