El 14 de setembre sortia al carrer la nova criatura de Grinderman, és a dir, Grinderman 2, el grup de Nick Cave juntament amb alguns dels seus companys dels Bad Seeds, Warren Ellis, Martyn P. Casey i Jim Sclavunos. Cal apuntar que tot i que no mostra res de nou, sí que ratifica que el senyor Cave està travessant un dels millors moments de la seva carrera, en perfecte estat de forma. No només treu discs amb els seus Bad Seeds i bandes sonores juntament amb el bad seed Warren Ellis, a aquest predicador li queda temps per continuar amb la carrera del seu grup paral·lel Grinderman, i amb nota alta.
Hi ha a qui el primer lliurament dels Grinderman li va saber una mica a broma sarcàstica, o un truc amb efectes especials per a delit d'amants del riff sense concessions, fins i tot un entreteniment entre hores d'uns Bad Seeds a l'espera de nou material. Però amb aquest nou disc no hi ha dubte, en aquesta ocasió sonen grans, sonen a un grup cohesionat, fins i tot en alguns dels seus passatges sonen molt més durs. A més el nombre de cançons són nou i de llarg minutatge, factor que influeix per a no mostrar tots els seus amagatalls a la primera escolta, és un disc que creix a poc a poc, i et va atrapant. Un altre factor destacable d'aquest nou treball és la millora i la gran capacitat de Cave per facturar unes lletres sense fissures com un autèntic artífex de la paraula. Els jocs de paraules, el fraseig i el seu tempo només funcionen en el context de cada vers en particular, la forma i el sentit del ritme és la guia, de fet la lírica dicta el flux de la música, els riffs es construeixen per adaptar-se a les paraules, i no al revés, com sol succeir.
Amb aquest segon assalt Cave i els seus han aconseguit un repertori del seu blues grinyolant i experimental pròpiament Grinderman per barrejar-lo amb la vena més soul i les estructures més pròpies dels Seeds, ... un monstre, un meravellós engendre. Des de la caòtica obertura de Mickey Mouse And The Goodbye Man, un himne a la paranoia colpejant i retorçant amb feedback de guitarra, fins al blues elèctric salvatge de Bellringer Blues, Cave contínua escrivint amb honestedat i retorçada poètica. Posaria la mà al foc que serà un dels discos de rock de l'any.
Otras dos docenas de novedades discográficas de 2025
-
Pues aquí van otras 24 recomendables novedades discográficas más de álbumes
de 2025, tales como Dum Dum Pachecos, Aweful Kanawful, Diamond Dogs & Chris
Spe...
Trueno
-
Estos últimos días he estado realizando una serie de averías de título
Lonja Negra. En el último de todos me preguntaba si iría o no a ver el
concierto de ...
1. Outside
-
El reencuentro de David Bowie y Brian Eno en 1995 tendrá como resultado un
disco de hora y cuarto y mucho interés. Como siempre, *1. Outside* muestra
al ...
Suzanne Vega: “Flying with angels” (2025)
-
[image: Suzanne Vega: “Flying with angels” (2025)]
Por ahora no nos queda nada claro si este silencio discográfico de 11 años
al que nos ha castigado Su...
BODYCHOKE. "Cold river songs" (1998)
-
Bodychoke son después de Swans mi banda favorita de noise rock. Por el
peligro que atesoran sus canciones, por las crudezas de sus mensajes, por
el inm...
I've been ten days in overdrive...
-
Perhaps not the most popular opinion, but I was utterly disappointed with
the direction this band took on their third album. Though it did entail a
sign...
Los discos de Abril 2025
-
Mira que ha habido novedades relevantes este mes y algunas de músicos de
gran reputación y, precisamente esas no me han convencido demasiado. Así
que est...
BRINSLEY SCHWARZ: "NERVOUS ON THE ROAD" (1972)
-
Han pasado ya casi siete años desde que publiqué una entrada sobre Ace, uno
de los grupos ingleses más característicos de la escena pub-rock. Hablaba
...
RAIN IN THE RIVER / PLUJA AL RIU
-
Ja tenim aquí la primera cançó presentada oficialment del Tracks II: The
Lost Albums , escrita i gravada el 2017 només amb la col·laboració d’en Ron
Aniell...
Otto
-
alma - W. Mouawad -
el humano es un pasillo estrecho. debes atravesarlo si quieres conservar la
esperanza de encontrarlo. tienes que avanzar en la osc...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
0 Comentaris