Bigott - This is the beginning of a beautiful friendship (2010)

Aragonés de naixement, Bigott és dels intèrprets que més simpatia em desperten, té una manera molt personal d'interpretar el rock i el folk clàssic, mai vist a Espanya, música que si no interpretés ell, no tindria cap sentit. Fuig literalment de l'èxit, i té fama de no assistir a les presentacions dels seus treballs. Possiblement sigui de les persones més lliures que coneixerem mai, lliures en tots els aspectes.
El seu anterior treball va ser un gran èxit de crítica i públic.
Ho ha tornat a fer de nou, un gran disc que segueix l'estela de l'anterior "Fin". Continuen les clares referències al folk i les arrels americanes.


Hi ha moments realment màgics, el surrealisme del primer single Dead Mum Walking, un pop irresistible en Come Single Wedding, o un dels meus temes preferits "Horses Back", en la qual sembla una reencarnació d'Elvis Presley cantant des de la ultratomba, també té lloc per a la ironia en Not drink Today. El treball de guitarres és molt bo, un so evocador al que afegeix elements de vegades estranys, només ell és capaç de posar unes palmes d'acompanyament sense que queden malament en Pachanga i The Jingle, o uns cors que d'ingenus arriben a agradar, també un òrgan Hammond al més pur estil The Doors, i la pedal steel de la tendra My My Love.
A destacar de nou la tasca del omnipresent Paco Loco, que entén a Borja Laudo i li proporciona els coixins necessaris al seu so, gravat en els seus estudis del Port de Santamaría.

Un munt de referències que degustar que a un melòman com jo li dóna la llenya necessària per seguir creient en això de la música. Un gran treball per degustar com el bon vi, en calma gaudint cada estona del minutatge del disc. Un 10

myspace | Grabaciones en el Mar