The Tallest Man On Earth - The Wild Hunt (2010)

Quantes vegades ens han venut la moto amb el vell truc de "...des de Bob Dylan..." o "... el nou Bob Dylan ...". Moltes veritat. En ocasions ha servit, tot s'ha de dir, per donar a conèixer a un cantautor o grup que al final ha resultat tenir talent, com per exemple m'ha passat amb els The Felice Brothers o amb Micah P. Hinson. En aquest cas no ho dic per vendre la moto a ningú, és que és Bob Dylan, sense més, igual, una de dos, o l'ànima de Bob Dylan s'ha deixat engolir per aquest noi o s'ha après fil per randa tot l'abecedari dylanià i l'ha digerit a la perfecció.

The tallest Man On Earth és el vestit en el qual s'amaga Kristian Matsson, i escoltant-lo cantar no pots imaginar que aquest jove de 27 anys és de Delerm a Suècia. El seu primer llarg anomenat "Shallow Grave" va ser editat pel segell suec Gravitation, li va servir perquè un puixant Bon Iver es fixés en ell per acompanyar-lo en la seva gira nord-americana del 2008 i per a que la prestigiosa publicació Pitchfork posés el seu debut pels núvols afirmant que Matsson és "un cantant de folk nat, seriós, intel ligent i reconfortant". I ja se sap que quan els de Pitchfork obren la boca milers de plats s'apuren a recollir les babes que els cauen. Suposo que el boca a boca faria la resta.

És impossible no fer referència quan es parla de la música de The Tallest Man On Earth a Bob Dylan. La sensibilitat, el lirisme melòdic, i aquesta manera aparent de cantar sense esforç ens retrotrau al Dylan dels primers anys, a aquell que va descol.locar al món amb The Freewheelin. I encara que és molt fàcil penjar aquest Sant Benet, en la seva música pot apreciar-se també trets dels primers bluesman de la història, Leadbelly, Blind Willie McTell, fins i tot Johnny Cash li ha deixat la seva empremta. Quan ets testimoni dels directes de The tallest Man On Earth, diuen els que l'han vist que en directe és un home posseït, que sense apel.lar a la nostàlgia de les seues grans referències, malbarata l'energia amb cada paraula, plena d'intensitat i emoció en estat pur al passejar-se per l'escenari, amb el públic al palmell de la seva mà, completament perdut en les seves cançons.

The Wild Hunt són deu cançons que saben a glòria, la veu, les melodies, les paraules, tot quadra a la perfecció. No és només un disc més de folk, conté molt rock'n'roll acústic, des del rasgueig urgent de "Going Back" i la dolça melodia de "Love is All", el lirisme de "King of Spain" i el ganxo de "Burden of Tomorrow". El passat març es va passar pel nostre país per presentar en primícia el seu nou disc encara sense format físic, El Port de Santamaría, Granada, Barcelona i Mallorca van ser els afortunats, esperem poder veure'l més vegades per aquí.

Us deixo els enllaços perquè seguiu la seva música.

vídeo | myspace | Gravitation