Un d'eixos treballs que incomprensiblement se m'han escapat entre tantes novetats que passen pel meu davant, el descobriment d'un gran compositor de tonades de rock i aires folk, també el descobriment d'un segell, Comboi Records, que sap com cuidar als seus artistes, on es cuinen els treballs a foc lent i amb molta cura. Escoltant aquest "Imperfectos" d'Octubre de l'any passat, és inevitable acudir a noms clàssics, el primer nom que surt a la palestra és Bob Dylan, totes les seues composicions tenen eixe regust folk rock.
El castellonenc Manolo Tarancón ja ha sigut comparat i posat a la mateixa altura que Quique González i Nacho Vegas, sincerament em quede amb Manolo, escorat més cap al preciosisme roots que Quique González i amb una veu que supera la nasal de Nacho Vegas. Imperfectos supera als seus anteriors treballs, "Desde mi interior" (2005) i "Más allá de uno mismo" (2008), treballs que ja apuntaven la direcció on es dirigia Manolo Tarancón, recolzat amb un equip de luxe, i gravat en el Puerto de Santamaría (Cadis) amb Paco Loco en la producció i participant de manera activa en quasi tots el temes, Mauri Mora en la guitarra elèctrica, està impressionant, l'harmònica de Txema Mendizabal que acoloreix el necessari i els cors de Muni Camon entre d'altres. Com sempre dic, només amb la presència de Paco Loco ja està garantit un segell de qualitat i més transitant aquestos camins de rock roots. Només obris el llibret del disc pots llegir: "Aquest treball està dedicat als músics de vocació, a tots aquells que només persegueixen la puresa de la música". Amen.
L'experiència de Paco Loco i la maduresa de Manolo donen un gir en el que fins ara havia estat el seu so, passant de les atmosferes d'aire acústic que predominaven en la seva obra anterior a un nou concepte més elèctric i compacte on la banda cobra un merescut protagonisme. Per a rematar la feina ben feta el disc va passar unes vacances en Nova York per a ser masteritzat per el afamat Nathan James en els seus estudis The Vault.
En resum, em deixa un gran sabor de boca.
L'experiència de Paco Loco i la maduresa de Manolo donen un gir en el que fins ara havia estat el seu so, passant de les atmosferes d'aire acústic que predominaven en la seva obra anterior a un nou concepte més elèctric i compacte on la banda cobra un merescut protagonisme. Per a rematar la feina ben feta el disc va passar unes vacances en Nova York per a ser masteritzat per el afamat Nathan James en els seus estudis The Vault.
En resum, em deixa un gran sabor de boca.
myspace | web | Comboi Records
0 Comentaris