Novetats 2018

header ads

Micah P. Hinson and The Pioneer Saboteurs (2010)

Un dels meus cantautors preferits, a més de ser un dels cantautors amb més projecció del panorama actual, passarà per València el proper 6 de juny en la Sala Loco per a presentar el seu proper disc, aprofite per a endinsar-me en la seua discografia, i donar una ullada de més a prop i amb més detall al seu treball.

De vegades topes amb un nou grup o cantautor del que sents més la seva música, t´aplega directament fins el cap i fins el cor i vas vegen-lo avançar en el temps, i en la distància pareix ser un company de viatge, una banda sonora del teu dia a dia. Amb aquest interpret em passa alguna cosa pareguda. Nascut a Memphis, havent estat vagabund després de l'expulsió de la seva llar, filtrant amb les drogues i tenint la mala sort d'haver passat una temporada a la presó, detalls que no fan més que augmentar la seva llegenda de crooner-loser i ens ajuden a comprendre millor les claus de la seua música.


D´ençà el seu primer treball del 2005 Micah P. Hinson and the gospel of progress, em va atrapar aquesta manera tan sincera d´interpretar, una autèntica al·legoria a la bellesa dels sentiments més despullats, l'aïllament més creatiu, a la serenitat més radiant. Aquesta espècie d'energia que trobem en unes notes perdudes de piano o en una veu que és un autèntic lament, per no oblidar-nos del rasgueig de guitarra d'allò més bucòlic. Una de les majors bases són els seus compactes arranjaments musicals, de primera classe: orgue, piano, flauta, guitarres, cordes, etc ..

A partir d'aquí, va començar a girar amb Iron & Wine, The Earlier, Devendra Banhart, Smog i, més recentment, ha estat convidat a un tour al Regne Unit amb KT Tunstall i Richard Hawley.
Sempre apareix el moment de la revàlida, el ansiat segon disc del que tothom espera la superació, al 2006 edita Micah P. Hinson And The Opera Circuit documentant a un grup d'amics passant l'estona en polsegosos capvespres estiuencs mentre creen la música més bella i sincera. Este mètode de treball s'ha traduït en un so realment íntim i càlid: el d'aquells grills a l'herba durant l'inici de la cançó de bressol en el porxo davanter "Seems Almost Impossible", aquest xiulet a la balada "She your say own me" o el dolorós anhel de "Drift Off To Sleep". Per la seva banda, les cançons més contundents del disc, amb la banda a ple rendiment, com "Letter to huntsville" i aquesta bèstia èpica titulada "You're only lonely", sonen com si sortissin disparades d'una intensa jam session en un soterrani . Encara que potser el cim de l'àlbum sigui "Your say Leave Me Now", la bella balada fúnebre que el tanca conduïda per un piano.

Micah P. Hinson And The Red Empire Orchestra de l´any 2008 és una versió millorada de si mateix, una liquadora extraordinària que ha recollit els èxits dels seus dos llargs anteriors i els ha convertit en suc exquisit. Amb menys enrenou, sang i vísceres, amb una capacitat de reflexió i connexió amb la història més elevada. Usant les possibilitats de l'estudi, arriscant sense complexos-amb aquests instrumentals que es busquen més per dins que per fora. Mostrant que ha madurat i que els vaivens sentimentals que l'han acompanyat aquests anys, després de cicatritzar, han deixat un bon pòsit, de tot sempre hi ha que extraure la part positiva.

Micah agafa un poc d´aire i un petit descans amb All dressed up and smelling of strangers VOL.1-2 Doble LP de versions, amb temes de Bob Dylan, The Beatles, Buddy Holly, Leonard Cohen i Roy Orbison, entre altres. Temes que sempre l´han acompanyat al llarg de la seva vida, que l´han influenciat i l´han marcat com a cantautor neo-clàssic. La majoria són clàssics atemporals, però també hi ha peces de bandes més contemporànies, com Centro-Matic i Pedro The Lion. Per a fans completistes no ha de faltar en l´estant.

A més d´estos llargs i el disc de versions, ha tingut el tacte d´anar editant entre treballs grans EP´s que aprofita com a camp d´experimentació per a la seu música. Com a eixemples The Surrendering, A dream of her, Beneath de Rose, The Baby and the Satellite. Tots i cadascún amb les seues particularitats que els fan especials, petites obres d´art independents de la seva carrera que arriben quasi sempre a l´excel·lent alt.

Per últim i per a acavar tenim el disc que presentarà a la gira, Micah P. Hinson and The Pioneer Saboteurs, el seu quart àlbum de material original i només disponible en comanda digital. Amb arranjaments de cordes i amarrat a la desolació, inspirat pels canvis polítics al seu país natal, Estats Units, és el treball més ambiciós de Hinson, el més grandiós, amb una bellesa instrumental i unes paraules de saviesa brutal i desconcert. A cada escoltada surten nous grans temes, nous detalls, grans composicions que es sostenen per elles mateixa. Un gran encert per a una carrera impol·luta i admirable.

He de donar les gràcies a tota l´informació facilitada per Houston Party Records, sense aquesta ajuda hauria sigut impossible resumir de manera tan detallada la carrera d´este geni.

De moment no hi ha ningún video disponible d´aquest treball, vos deixe amb un dels meus temes preferits, una lletra senzilla que junt a la música que l´acompanya es transforma en un anhel evocador de melancolia.



Quan dorms
Què és el que veus
Un milió d'estrelles que desitges
O només a mi

I ah... ella em parlava en veu tan baixa, a mi.
Com si estiguéssim quedant-nos dormits

Quan dorms
Què és el que veus
Un milió d'estrelles que desitges
O només a mí

I ah... ella parlava tan dolçament, a mi.
Com si estiguéssim quedant-nos dormits

I ah... ella parlava en veu tan baixa, a mi.
Com si estiguéssim quedant-nos dormits

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris