Bons no... molt bons són este grup d´Anglaterra, que no sé com se m´ha pogut passar. El toc subtil de soul que Dan Auerbach li va donar al seu "Keep It Hid", aquestos anglesos l´apliquen sense vergonya, sense deixar ni molt menys la força del rock, i donant-li un punt de funk... Una barreja molt bona amb un resultat meravellós. Per ahí he llegit que són com si a Gnarls Barkley li llevares el rotllo digital i el carregares de guitarres, la comparació ès encertada però no definitiva, per que són més que això, mentre Gnarls contava només amb dos hits per al seu treball, estos xavals han parit un treball que agafes on agafes, no defrauden, totes les cançons són molt bones, no sobra ninguna, i a més a més amb cada escoltada guanyen punts.
Per fi la fusió del rock amb el soul s´ha consumat a la perfecció, encara que no només agafen el soul per a utilitzar-lo a la seua manera, també podem trobar influències dispars molt ben digerides, des del country fins al rhythm and blues, del garatge al rock´n´roll. El seu anterior treball "Great Vengeance and Furious Fire" del 2007 ja va ser molt ben acollit, però aquest trenca totes les previsions.
Ací teniu este video d´una de les que més m´agraden i el myspace.
Billy Joel - We didn't start the fire (1989)
-
*Otro músico que se movía de manera curiosa en la década de los 80 era
Billy Joel, cuya mejor y principal virtud fue aunar a la perfección el
sonido de d...
0 Comentaris