Realment el títol ès "Lowside of the road", la biografía de Tom Waits. Un intèrpret que mai saps segur si realment ès com mostra o està interpretant un personatge. Sempre ha sigut un misteri, i si fem cas al que mostra la seua carrera ès tracta d´un personatge transgresor a totes les seues etapes, que mai s´ha deixat etiquetar i que ha fugit dels rols que l´industria li ha vuigut asignar reinventanse amb un talent fora de sèrie. Amb una veu propera a Louis Armstrong i unes lletres que visiten el costat més fosc de l´ànima humana influenciat per l´abadonament patit per un pare alcoholic, lletres que ademés són germanes dels escrits de Kerouac. Ens trovem amb una història en dos parts, la primera corresponent a la seua primera etapa com a interpret noctàmbul de jazz de bars de ambient beatnik i antres fins al sostre de fum i amb l´olor del whiski que s´apega a la sola de les sabates, etapa que precedeix al seu gran vot a l´experimentació musical de la mà de la seua dona Kathleen Brennan compartint llavors de producció amb ell i exercint com a guia artística del seu treball.Si tinguera que recomanar-vos alguns dels treballs d´ell seria prou difícil però vos diria per començar que el recopilatori "Used Songs" ès una mostra perfecta dels seus primers anys a la casa Elektra/Asylum, i d´aquesta etapa per a qui no li agraden els recopilatoris elegiria "The Heart of Saturday Night" i "Heart Attack and Wine", per a la següent etapa ja sense la producció de Bones Howe, qui li donava eixe ambient jazz als seus treballs, en la casa Islands directament vos recomane "Beautiful Maladies" recopilatori de l´etapa en la que començaria l´experimentació amb la seua música, com a albums més significatius recomanaria "Swordfishtrombones", nom de l´instrument que inventà per a l´ocasió i el per a mí un dels seus millors de la seua carrera "Rain Dogs". Després va ingresar a Anti Records, (si busqueu bé a la pàgina hi han un grapat de cançons de Waits per a descarregar, agafeu sense dubtar "Alice", "Hold On" i "Another man´s vine") i aon ha combinat de manera sàvia la dicotomia entre experimentació i classicisme, molt recomanables són practicament tots els treballs encara que jo em quede amb el "Mule Variations" i el "Real Gone". Fins al dia d´avuí amb "Glitter a Doom Live", últim treball editat l´any passat i que mostra el costat més difícil de vore de Tom Waits, o siga, el directe. A la espera estic ja, de que a l´any que ve s´edite el musical al que està possant la música.
Ademés tenim que afegir a tot el seu treball discogràfic les seues incursions al musical, molt personals per cert, i al cinema aon a participat a pel.lícules memorables com Bajo el peso de la ley de Jim Jarmusch al 86, Dràcula de Coppola al 92 i Vidas Cruzadas de Robert Altman al 93, per destacar algunes.
Vos deixe amb una de les cançons que més m´agraden d´ell "Hoist That Rag" del disc "Real Gone" del 2004 una combinació del seu costat més experimental junt a una estructura de traces clássiques i toc un tant cubà, en la que participa el gran guitarrista Marc Ribot, que per a que es feu una idea, ès com si a un riberenc se li apareguera la verge a la soca d´un arbre. Una gran cançó i un solo memorable.
0 Comentaris