Clàssics Nikochians: Ron Sexsmith - Retriever (2004)


Hi ha moments a la vida on et sents com una veritable merda seca. Com si et lliguessin una àncora al turmell i et deixessin tirat al mig del mar. Hi ha moments on prefereixes no ser rescatat i d'altres que et permeten tornar a la superfície. Moltes vegades, en el meu cas, són les cançons que em permeten agafar aire, respirar i tornar a la costa ja sense àncora. Això va passar-me fa uns quants anys, en un dels meus episodis depressius, i vaig poder recuperar-me gràcies a "Retriever" de Ron Sexsmith, gràcies a les seves cançons. Gràcies Ron i gràcies a la meva família i a alguns amics per suportar-me durant aquell període negre de la meva vida, d'això, per sort, ja fa molt de temps. "Retriever" per mi és una obra mestra dels nostres temps, un clàssic modern sense cap mena de dubte, però la veritat és que d'aquests grans discos el senyor Sexsmith té ja uns quants: “Ron Sexsmith” (95), “Cobblestone Runaway” (02), “Retriever” (04), “Time Being” (06), “Exit Strategy of the Soul” (08) i "Forever Endeavour" (13). Així que estem davant d'un músic amb mitja dotzena de treballs magistrals que et deixen amb el cul a l'aire, i ja us dic ara que la resta no baixen del notable, fins i tot aquella meravella amb el seu company Kerr que responia pel nom de "Destination Unknown" on sobrevolava l'esperit dels Everly Brothers. Ron Sexsmith és el millor cantautor que existeix a l'última dècada o més encara. És un geni poc valorat però a qui li agrada la bona música i les melodies és impossible que no acabi embruixat per la música de Sexsmith. "Retriever" està dedicat a la memòria de Johnny i June Cash, i a la del seu amic Elliot Smith, un disc positiu fet des de la tristesa més gran. Pot ser un dels millors treballs d'un cantautor en aquest mil·lenni.


El sèptim treball d'estudi de Sexsmith va ser tot un èxit. Una col·lecció de cançons on aparca les seves depres per deixar entrar per la finestra la llum del sol. Una mica més optimista que de costum on ens delecta amb un bon grapat de bellíssimes melodies pop que beuen descaradament de Elvis Costello sense oblidar-se de McCartney, sempre ven acompanyat pel talent de Neil Primrose (bateria de Travis), Martin Terefe i Ed Harcourt que per aquella època començava a treure el cap amb dos lps fantàstics. Des de les primeres notes un queda embruixat per la màgica poció de Sexsmith. "Hard Bargain" és impressionant i càlida, magistral. Algú podria esmentar un artista que arribi a aquest nivell de composició i interpretació? No n'hi ha gaires, pot ser cap ni un. "Imaginary friends" al seu moment no em va convèncer del tot però amb el temps ha arribat a estar entre les meves favorites, a més és una d'aquelles cançons que sempre em venen al cap quan camino tot sol sense destí. És molt difícil destacar una cançó per sobre d'altres, és un treball homogeni, de moltíssima qualitat. Per exemple comprovem tot això amb "Not about to lose" on podem intuir la presència de Costello, "Tomorrow in your eyes" ens deixa amb el cor a terra, una balada amb reminiscències a Rufus i deprès remata la feina amb una de les meves favorites, "From now on", on Ed Harcourt deixa la seva empremta, l'optimisme de Ron es fa visible en aquesta gran cançó pop. I "For the driver"? No penseu que és extraordinària? "... And the most unloved I feel, I feel for the driver...".... "Wishing wells" torna a donar-nos pop i alegria pels quatre costats, amb una tornada per cantar i cridar com quan la felicitat vol sortir de dintre el cos. Tot seguit Ron ens regala un trident màgic: “Whatever it takes”, “Dandelion Wine” i “Happinesss”; la primera amb un to soul impagable, la segona molt a l'estil Macca i la tercera apropant-se a les obres mestres de Ray Davies. Per finalitzar Sexsmith ens regala "How on earth" per la que Chris Martin i el seu piano circular matarien i vendrien la seva ànima al diable, i "Know it well" que torna a recordar a Costello encara que ja podem afirmar que aquesta forma de compondre és marca de la casa. I res més, "Retirever" és màgic, és especial, és curatiu, i va ser, és i serà sempre important a la meva vida.
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada