Lucinda Williams - Blessed (2011)

Per dret propi: la millor cantautora en actiu, així com sona, Lucinda torna amb un fort cop de puny a la taula (de la seva cuina) per recordar-nos que ningú continuï buscant a la nova reina de l'americana, ni tampoc del rock, ni busqueu més a qui poder enfrontar amb el lirisme de Dylan. Bé, sr.Kiz, sr.Young, sr.Crosby, sr. Petty ... deixeu la genuflexió ... ja podeu aixecar-se, recolliu els pètals de roses i la catifa vermella, que anem al moll del tema.
Primer que res anem escoltant: Ugly Truth



Reconec ser el típic oient que forma part de l'estadística més corrent pel que fa a la música de la sra.Williams, no vaig arribar a escoltar Happy Woman Blues fins fa ben poc, em va enamorar amb Car Wheels on a Gravel Road, però també amb Essence, i li vaig tornar a perdre la pista ... no li vaig prestar massa atenció a West i vaig deixar que els crítics més grisos m'amaguessin les joies de Little Honey, ignorant de mi. Esmenats aquests errors si que puc aventurar a llançar una sentència molt personal, si comparem els seus dos anteriors LP's, Blessed és potser més intens, aquí veig rock, força i passió en cada vers, i sobretot un treball de guitarres molt bo, ni que dir queda que Elvis Costello brilla en les seves intervencions amb la seva guitarra cruixent que ja voldrien molts dels singer-songwritters de l'univers americana.

Lucinda es troba en un formidable estat de forma en la construcció de catedrals a les emocions més dispars, les seves lletres sempre brillen, la seva genètica les porta inherents, i aquest Blessed no anava a ser menys. A diferència de les confessions personals i íntimes habituals en la seva carrera, en Blessed realitza un molt bon exercici d'abstracció, exercici del qual Dylan posseeix el ceptre, posant-se en la pell de personatges i circumstàncies molt determinades, com Soldier's Songs, en què és capaç de ficar-se en la pell d'aquesta dona o aquesta núvia que perd el seu home en la guerra, i imagina la manca d'aquesta persona estimada.

Continua aquí la seva típica dicotomia llum-foscor habitual en els seus LP's, amb aquest fraseig ja característic i aquests versos d'anada i tornada. Pot qui no sàpiga que en el seu moment Vic Chesnutt va compondre una cançó titulada "Lucinda Williams", ara Lucinda l'hi la torna ad aeternum amb una de les cançons que m'agraden especialment: Seeing Black, recordant a Vic Chesnutt, que lluny de ser el típic homenatge trist i pausat, carrega amb ràbia rockera amb l'ajuda de la guitarra de Costello, la ràbia dels que ens quedem vius sense aquells que van partir, plantejament que aprofita per estudiar els motius que poden moure a algú al suïcidi ... el darkness springsteenià agradablement fosc i brutal, molt bona, i Costello postillant amb una guitarra genial. De les altres em quedo amb el fabulós rock de Buttercup, una altra vegada Costello, molt bona Ugly Truth en la línia dels Rolling Stone de l'Exile i la que dóna títol a l'àlbum, Blessed, entre les meves preferides.


Més que buscar un significat a ser beneït, Lucinda sembla buscar l'essència d'aquestes persones que hi ha darrera de cada història, aquesta dona maltradata que va deixar de buscar venjança, aquest nen abandonat que va aprendre a perdonar, aquest cec que és capaç de veure més que cent ulls junts. Com a complement a les lyrics del llibret, Williams posa al seu web una sèrie de vídeos en els que cedeix la paraula a persones de diferents condicions socials i cirscumstàncies de la fauna i flora de Los Angeles que intenten explicar amb la seva experiència el significat de ser beneït .


Per a més plaer sonor, Blessed ve amb The Kitchen Tapes (per això lo del fort cop de puny a la taula de la cuina), versió demo de les cançons tal com li vénen quan les grava. En general un treball rodó, un bon disc de rock i bones cançons. que tornen a Lucinda a primera línia. Magnífica producció de Don Was, repeteixen Eric Liljestrand i Tom Overby, i col.laboracions de luxe, Rami Jaffe (teclats de The Wallflowers), Matthew Sweet, el multi-instrumentista Greg Leisz (Joni Mitchell, Peter Case, Dave Alvin, Wilco) i l'esmentat Elvis Costello. ¿Que més es pot demanar?
Com deia a dalt, és per dret propi la millor singer-songwritter en actiu.

A més dels habituals enllaços a la web i al myspace, us deixo també la millor entrevista que se li ha fet sobre aquest Blessed a la publicació No Depression, qui millor que la pròpia Lucinda Williams perquè ens expliqui el procés i contingut de Blessed.


Seeing Black, ad aeternum Vic Chesnutt


Seeing Black

How did you come up with a day and time
You didn't tell me you'd changed your mind
How could I have been so blind
I didn't know you'd changed your mind

When you made the decision to get off this ride
Did you run out of places to go and hide
Did you know everybody would be surprised
When you made the decision to get off this ride

When you made the decision to jump ship
Once and for all lose your grip
Did you wax the deck to make it easier to slip
When you made the decision to jump ship

When did you start seeing black
Was it too much good you felt you lacked
Was it too much weight on you back
When did you start seeing black

When did you start seeing red
Did you see me standing over your bed
Did you hear anything I said
When did you start seeing red

When did you start seeing white
Tell me baby what was it like
Was it when you received your last rites
When did you start seeing white

Did you use a compass to get out of this place
Did you ever hear my voice, did you see my face
Did you finally get tired of running the race
Did you use a compass to get out of this place

Did you feel your act was a final truth
The dramatic ending of a misspent youth
Did you really feel you had all the proof
Did you feel your act was a final truth

Was it hard to finally pull the plug
Was it hard to receive that final hug
Did evil triumph over love
Was it hard to finally pull the plug

When did you start seeing black
Was it too much good you felt you lacked
Was it too much weight on you back
When did you start seeing black

When did you start seeing red
Did you see me standing over your bed
Did you hear anything I said
When did you start seeing red

When did you start seeing white
Tell me baby what was it like
Was it when you received your last rites
When did you start seeing white
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

3 comentarios:

  1. Un discarru, nen. De lo mejor del año, no sé cuantas escuchas le he pegado ya. Por cierto, gran post.

    ResponElimina
  2. Gràcies Nikochan, un plaer tindre't per ací. Ya sabes... el post de Dark Night.
    Saludos

    ResponElimina
  3. Jo l'he descoberta fa ben poc amb el marevallós Car Wheels on a Gravel Road.

    Bon post. Ara començaré a donar-li escoltes.

    Salut!

    ResponElimina