Òscar Briz - No caure és que m'agafes de les mans (2018, EP)


Sempre és una sort veure sortir una nova tanda de cançons a càrrec d'un dels artistes que més admire i respecte, una llarga trajectòria explicada ací en diverses ocasions i que ara troba la continuació del darrer Entre llums i ombres. 

Òscar Briz ens entrega No caure és que m'agafes de les mans, amb portada de l'artista Empar Boix i maquetació de Joanra Estellés. Un EP amb quatre cançons que a diferència de la seva habitual visió lluminosa al igual que crítica, sempre de lletres acurades, ens mostra un rerefons marcat per vivències personals, la pèrdua, l'amistat i la necessitat d'eixir endavant i no enfonsar-se, cançons que ens mostren la seua vesant més confessional. 

Foto: Joanra Estellés
Gravat en maig al ja imprescindible Little Canyon de Luís Martínez, Òscar ve acompanyat dels seus inseparables Silvia Martí i Nacho Villanueva amb els qui als darrers temps ha compartit escenari als seus diversos projectes musicals, i tot i les limitacions que podrien suggerir tal format de trio la química entre ells és evident i aconsegueixen en només aquestes quatre cançons mostrar-nos certa versatilitat, sempre des d'una visió de melodies pop, amb harmonies vocals acurades i arranjaments preciosistes a les sis cordes.

Obri la suau Avui el meu cor no vol - tal i com conta el propi Òscar - una crida d’auxili i acull, i entre les seues línies la frase que dona títol a l’EP, un plany deliciós amb uns cors que inclús em recorden als fab4. Amb l'elegant pop i els girs melòdics d'Enric, Empar i la mar, pot intuir-se Prefab Sprout com a influència més directa (fixe del seu repertori de directe amb els Planet 8), en el que després d’exposar els extraordinaris fets, fa una mica de literatura amb la mort, ara fa poc més de 100 anys, del gran music lleidatà Enrique Granados, i de la seua dona Amparo Gal, filla d’un empresari valencià, una tonada amb molta classe. De nou el to confessional de l'Amic - diu Òscar - descarrega de ple el pes d’aquelles emocions verinoses tot reflexionant en forma de cant sobre l’amistat, la vida i la mort. Finalment la críptica i deliciosament dedicada T’imagine, amb tornada perfectament engreixada amb la lletra, del qual està inspirada per un somni tingut. Situacions i emocions molt personals però reconeixibles per tothom, tot siga dit, gràcies a la mestria compositiva d'Òscar que aconsegueix que siga fàcil traspassar aquesta fina línia que separa la seva experiència particular per a que l'oient la faça seva.   

La classe amb la que Òscar Briz és capaç de conjugar lletra i música continua intacta en aquestes quatre noves cançons de to confessional i deliciós equilibri de melodia pop, que saben a glòria i passen en un sospir. Tot i la seva condició d'EP passa directe a formar part dels discs favorits d'aquest any en NSVSRock. Molt gran.

Per Chals Roig

https://oscarbriz.bandcamp.com/album/no-caure-s-que-magafes-de-les-mans 
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada