UNA CASA A UN CANTÓ, UNA CASA CANTONERA.
Tot començà a un estable. Orfe d'animals prompte un teló de llums intermitents donà pas a un barbut talentós i a una delicada ballarina sense ballet la veu de la qual obria clivelles de somnis als cervells dels assistents.
Palles mentals, xerrades inacabables, músiques de somni... "Le carillon" de l'home del temps acabava de marcar xafogor. El segon Beatle guaita per la finestra del Rolls Royce des d'on l'han entrevistat i li toca el cor a la Mireia. Un tub calidoscòpic li ho ha contat i ella ho ha vist realitat. Maleïda tonada la que improvisa l'Eric Clapton sense afaitar del moment. "Poca broma" pensa el vell poeta escaldat dels dolents temps passats. La ballarina frustrada, tancada entre reixats, plora la tonada d'UNA D'AMOR perquè fa no res un gaiter, de qui es creia enamorada, li ha confessat que li agrada més la nostra Paquita d'avui. I la meua estimada, dolça com la mel, al meu costat allà a un racó.
El músic d'argent, cada vegada més prim, ho celebra tot escoltant els èxits que ell no hi pogué parir. Un vell conegut fa palmes com si el món s'anara a acabar. Recorda temps de joventut on va viure dues vides i un quart. La canalla s'afanya a pujar a la pallissa des d'on celebra els cants com a entrades triomfals després de la batalla campal. Plou gesmil i ens hi acompanya la millor dansa d'aquella cantant que sempre hi somriu. Una dona peix fugissera prompte ens diu adéu. Una menuda amb pell de bronze i cabells arrissats somriu des de la seua presó particular.
Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiep! Dos mestres de lletra ferits ploren dels seus ulls en escoltar com la trobadora li torna a cantar a l'amor. Clapton repeteix d'Escotx i el licor de mel el fa connectar amb l'Olimp. Les muses l'acompanyen, l'acaronen i el fan fer màgia en una nit de foc. Sense saber-ho, tothom ha amollat un colom imaginari que tenien a les mans. Han improvisat un "BALLET RUSSES" i la comunió amb els artistes ha estat d'orgasme. Un directe qualsevol els ha convertit en artistes i els de l'escenari han tornat a ser públic per un moment. I jo al costat de la meua estimada. A un raconet d'aquella casa.
Tot combregant sentiments, imaginadors de velles històries sense temps i amfitrions de l'amor fet cançó han rematat el magisterial espectacle de l'estable amb un SEGUIM que ha seguit tot seguint la màgia de la nit i han alenat un amor que diuen que hi és a l'ambient. Diuen que l'amor està en l'aire. LOVE IS IN THE AIR!
I la meua estimada amb mi i jo amb la meua estimada dolça com la mel. En un estable d'una casa en un cantó. En una casa cantonera. EN LA CASA CANTONERA.
Per Xus Martínez
0 Comentaris