Novetats 2018

header ads

Clàssics al valencià: Dusty Springfield i el fill del retor.


Son of a Preacher Man és un clàssic de tots els temps, cançó per la que serà recordada Dusty Springfield pels segles dels segles, tot i que mai deixaré de recomanar l'obra mestra a la que pertany, el LP Dusty in Memphis, disc emblema del que es va anomenar Blue-eyed soul, o siga, el soul dels rostres pàl·lids. Un disc per al que Dusty va creuar l'oceà per a gravar amb personal de primera d'Atlantic, Jerry Wexler, els mítics The Memphis Cats i els cors de les Sweet Inspirations d'Aretha inclosos. Conta la llegenda que aquesta cançó la va destriar precisament la gran Aretha Franklin, qui faria la seva versió posteriorment tot i que mai va aconseguir l'èxit de Dusty.

De tota manera Dusty Springfield té una carrera de fons, i inclús abans d'aquest gran èxit recuperat als 90 per Tarantino en Pulp Fiction, ja tenia uns quants discos enquadrats en la Swinging London que obtingueren ressò i èxit, easy listening de qualitat, soul, folk i pop es donen la mà en cançoners que la pròpia Dusty confeccionava al seu gust, em crida l'atenció la seva preferència a l'hora d'interpretar cançons de Randy Newman, Gerry Goffin/Carole King, Ragovoy i Bacharac entre altres, bon gust sempre va tindre.

Històries a banda, traspasse aquesta cançó al nostre ecosistema riberenc d'aquell llunyà 1969. Tot i que els cures catòlics mai han tingut ni tenen fills, tal volta algun secret podria haver-hi acceptat pel poble per pertànyer a la classe acomodada de "famílies be"/"ben vistes". Bernat, el fill del retor, va ser sempre un bala perduda que fugia d'un món que no li agradava, - quin escàndol!!! - xerren les abueletes al forn del poble, - Quina sort!!! - repliquen els homes parlant del fill del retor al bar de la cantonada. Però 'sort'? cap ni una, perquè el que passava de veritat és que Bernat, el fill del retor, anava per davant de tots aquells homes de camp, sabia el que es feia i gaudia de la vida a cada instant, com aquesta perillosa feligresa amb la que congeniava molt be, més coneguda per la comarca com la perillosa filla de l'electricista. Ja ho diu la cançó: L'únic home que es va fer amb ella va ser el fill del retor. High Voltage!!!!




El fill del retor.

Bernat* era el fill del retor
Acompanyava a son pare a les mises
Llavors quan començava a parlar
Bernat em portava a passejar
Per la 'Porta de l'aire'*, anàvem caminant
Llavors em mirava als ulls
I el senyor sap la meva sorpresa

L'únic home que es va fer amb mi
Va ser el fill del retor
L'únic xicon que em va poder ensenyar
Va ser el fill del retor
Sí, ell mateix, ell mateix, ooh, sí, ho va ser

Ser bona no és sempre fàcil
No importa el dur que ho intenti
Quan va començar a parlar-me dolçament
I continuava dient-me "Tot va bé"
Em va besar i em va dir "Mira que bo"
Puc escapar-me aquesta nit una altra vegada?

L'únic home que es va fer amb mi
Va ser el fill del retor
L'únic xicon que em va poder ensenyar
Va ser el fill del retor
Sí, ell mateix, ell mateix, ooh, sí, ho va ser

Que bé recorde
La mirada que hi havia en els seus ulls
Robant-me petons d'amagat
Prenent temps per fer temps
Dient-me que ell era tot meu
Aprenent l'un de l'altre
Observant quant havíem crescut... i

L'únic home que es va fer amb mi
Va ser el fill del retor
L'únic xicon que em va poder ensenyar
Va ser el fill del retor
Sí, ell mateix, ell mateix, ooh, sí, ho va ser

(L'únic home que es va fer amb mi)
Ell era el fill "paraules dolces" d'un predicador
(L'únic xicon que em va poder ensenyar)
Va ser el fill del retor

(L'únic que es va fer amb mi)
Era el fill "paraules dolces" d'un retor.


*La cançó original parla de Billy Ray, el 'son of a preacher man', però ací a la Ribera el fill del retor va ser Bernat, xicoteta llicència.
*Porta de l'aire: l'eixida de darrere de la basílica de Sant Jaume, altra xicoteta llicència.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris