Ésser viu és l'última referència discogràfica de Gent del Desert, un disc gravat en directe al Centre d’Interpretació Turística de la Serra de Mariola de Bocairent el darrer diumenge d’octubre de 2016 i que serveix de recapitulació d'aquests onze anys que duen rodant els d'Ontinyent, ja més d'una dècada a peu de canó defensant la seva particular visió musical on les arrels de dues bandes de l'oceà conviuen de manera molt clara i reconeixible però al mateix temps formant un discurs únic i personal.
(Foto: Carles Cerdà | Portada: Jordi Albinyana)
Dues vegades els he vist, la primera al Corral de Rafel de l'Alcúdia i la segona a l'Octubre CCC si no recorde malament, les dues vegades em deixaren un molt bon sabor de boca, la mateixa sensació que amb aquest disc que conté aquest tast seu tan orgànic i característic. So mercurial de dobros, banjos i ukeles que s'agermanen amb guitarres de pal, bombardins i flautes, accentuat pel bon gust de línies elèctriques que els eleven a folk-rock i country-rock de tall clàssic, i sense cap complexe modernista que valga també saben agafar-se de la mà de la tradició de bressol valencià com al romanç La senda dels cinc germans, o la sensacional Cançó per a fer ametles. Omnipresent Bob Dylan que des de la inicial La fuga de Cameta denota la seva influència, no podria faltar la seva estima pels Dire Straits en l'adaptació a la llengua d'Estellés d'Aigua d'amor, i com no per l'Ovidi en Montserrat, dels qui fan respectuoses revisions sense caure en la còpia i duent-los al seu terreny, la millor prova podria ser Massa matins del mestre de mestres. Essencial en aquesta fòrmula eixa veu de whisky on the rocks potent i esgarrada (en aquest cas tot hi ha que dir-ho ells són més de l'herbero i fins i tot del café licor), al capdavall a Jesús Barranco hauria de considerar-se'l a més d'un gran intèrpret, passional com pocs com per exemple en Veig Ontinyent, un molt bon lletrista capaç de fer cançons rodones i sobretot del seu temps, escolteu la dylanita i favorita Toni Pep, excel·lent.
Ací estan totes les cançons que solen formar part del seu repertori, i malgrat haver fet bons discos, doncs sempre tindré en molt bon record el fenomenal Celebració de la tempesta, potser fins ara no havien aconseguit de manera tan ajustada mostrar en disc el que són capaços de fer en directe, per tant Ésser viu és a més un bon motiu si és que no els coneixes encara, per a que sàpigues de grat que a Ontinyent hi ha un gran grup folk-rock que té al seu abast un repertori encomiable. Només desitge que aquest compilat els done l'impuls que els faça perdurar per molts anys més, per cert, el disc serà presentat l'1 d'abril a la Sala Gomis d'Ontinyent. No s'ho podeu perdre. Molt recomanable.
){kind=link}
0 Comentaris