La nit del dissabte 17 es va estrenar la nova temporada de La Casa Cantonera i amb els cantoners, Ona nua ens va presentar el seu últim disc Un gat i l'home al seu cosat, les cançons de Josep Pérez amb Abraham Rivas i Lluis Besa completant el trio de directe, en estudi amb Xavier Alaman i Toni Garcia, grup de músics i amics que duen ja molts anys fent música junts en diferents projectes, com Plastic Smile, també recolzant i participant amb altres artistes en un segon i luxós pla. Gran bagatge que ha cristal·litzat en una col·lecció de cançons que baix el meu punt de vista són excel·lents en el fons i en les formes. Concert que esperava pel tan bon gust de boca que em va deixar i em deixa la gravació a cada reproducció.
Encetaren la vetllada trencant el gel amb Llàgrimes,post-rock tens i guitarrer que em pilla a contrapeu però que va servir de crida d'atenció, tot i que amb L'olor de les tomaques vaig connectar de ple, baixaren la intensitat explicant-nos Josep com de vegades els petits detalls que ens marquen pel camí ens lliguen als llocs i a la gent d'una manera més forta que agafant-se a qualsevol sentiment xovinista a l'abast i que de vegades sol utilitza-se, per a mi, excessivament. Les cançons es succeïren mostrant una gran sensibilitat vers la vida amb versos capaços de commoure'm i moments per a recordar com per exemple Cant a u mateix, el vers "Que dolça és la por quan la saps tractar, quan es torna instint, per fer-te capaç de ser tu mateix" el duc gravat al clauer. Aquesta 'por' contra la que lluitar per a estimar sense prejudicis, sempre present a les nostres vides, em sembla un dels veritables leit motiv del propi disc i de l'actitud de Josep en la seva interpretació en concert, la cançó La por exposa a les clares la barrera a véncer, i com Emma que exemplifica aquesta catarsis i la lluita interna a dur, perquè "el pitjor enemic està dins de tu" que canta en Que difícil és de vegades la vida, cançó de l'any per a mi i que pel baixet acompanyava totalment aborronat, tal i com Entre els barrots que és la seva excel·lent versió d'Elliott Smith que m'eriça la pell i em col·loca a cada vegada al mateix precipici. Viure en el camp llueix lluny del soroll i la civilització fosa amb el What's Going On? de Marvin Gaye, cançó amb la que ens va fer cantar de bon gust i a més va deixar clara la seva gran tècnica vocal exquisida de vellut. Ens va regalar a més la inèdita Fucking Asshole, en clau més irònica però d'actitud punk que d'haver un altre disc d'Ona nua estaria inclosa. El concert basat en el disc va deixar espai per altres versions, vaig quedar al·lucinat amb This Is Love de PJ Havey, però tant o més emocionant va ser la col·laboració de Néstor Mont interpretant Alfonsina y el mar cançó popularitzada per Mercedes Sosa i que em va deixar bocabadat, una concessió al caràcter local algemesinenc i dels números més aplaudits va ser la versió amb l'ukelele de La Muixeranga amb lletra de Néstor juntament amb La Nova Muixeranga alçant-se en el pati de La Casa Cantonera, un moment emotiu.
En el musical Ona nua aconsegueix amassar en directe una gran amalgama estilística, sempre amb un escenificació de vocació alt-rock independent, però obrint les finestres i fent-lo créixer cap a altres terrenys no molt habituals en l'àmbit més modern, cohabitant en un mateix espai sonor el jazz i la bossa nova, molt gran Abraham Rivas (atents, disc al caure), on igual pots veure a Elliott Smith i a Marvin Gaye agafats de la mà, i Spinetta li dona un bes a PJ Harvey mentre es retorça, però a més a Caetano Veloso i a Joao Gilberto, i Lluis Besa imbuint de ritmes en ocasions exòtics i altres més moderns, elements que rematen un discurs sonor únic, amb una gran sensibilitat musical de flexibilitat encomiable, eclèctic com pocs i no només de boqueta, cosa que hauria de reconèixer-se de bon grat.
Però sobretot si per a mi un concert/cançó/poesia té que provocar en l'oient alguna cosa a més d'un moment de desconnexió i esplai de la vida quotidiana, pense que ha de dur-te cap a un altra visió de la vida, té que descol·locar-te, emocionar-te i aconseguir que et provoque una resposta sense que et pugues resistir, i pense que aquestes cançons i aquest directe em dugueren a llocs de vegades amagats, alguns dolorosos, altres joiosos, sempre enriquidors, i qui sap si de tots els que ahir visquérem aquelles cançons molts isquérem d'allí més desperts i vius, vull pensar que si. Gran concert.
BAUHAUS. "In the flat field" (1980)
-
Puede que sea "In the flat field" uno de los discos fundacionales de la
música gótica, tambien es otro de esos discos que hacen que el post punk
sea l...
The Divine Comedy - Achilles (2025)
-
*The Divine Comedy, la banda comandada por Neil Hannon, editará nuevo álbum
de estudio el 19 de septiembre titulado Rainy sunday afternoon, seis años
des...
‘Moon Dogs’ EP by Dreamwave
-
Dreamwave are back with ‘Moon Dogs,’ their new six-track EP, dropping on
April 25th via Velvet Echoes. It’s the first half of a two-part physical
release...
Soundtracks
-
Dejo a continuación la cuarta parte de la entrevista que Gorri, el hombre
de la chistera, me realizó en mi casa hace unos meses. ¡Feliz jueves!
Shalam إن ا...
Baby Stardust
-
No hay desperdicio alguno en la colosal obra que los japoneses Thee
Michelle Gun Elephant dejaron grabada durante su imprescindible carrera. Si
de gran p...
An unpredicted ends to a means...
-
From 2004. Picking up on morsels of everyone from Nada Surf to Creeper
Lagoon and even Mercury Rev. Enjoy
**Please do not reveal artist in comments!**
...
RAIN IN THE RIVER / PLUJA AL RIU
-
Ja tenim aquí la primera cançó presentada oficialment del Tracks II: The
Lost Albums , escrita i gravada el 2017 només amb la col·laboració d’en Ron
Aniell...
Marzo 2025
-
Tengo una cuenta activa en Spotify.
He decidido hacer una lista de canciones que compartiré una vez al mes.
No será una lista de novedades, pero casi.
Y...
Los discos de Marzo 2025
-
Muchas novedades este mes lluvioso y de eclipse lunar, tantas que seguro
que me dejo unas cuantas muy buenas, pero para buscar más de artistas muy
conoci...
Otto
-
alma - W. Mouawad -
el humano es un pasillo estrecho. debes atravesarlo si quieres conservar la
esperanza de encontrarlo. tienes que avanzar en la osc...
20 recomendables novedades discográficas del 2025
-
Pues aquí van 20 recomendables novedades discográficas de 2025, tales como
Mox, The Excitements, Cave Flowers, Montefurado, Rose City Band, Dropkick,
Gutte...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
0 Comentaris