Isaac Ulam + Carles Chiner a La Casa Cantonera 24 Oct.

Vetllada a La Casa Cantonera el dissabte del darrer cap de setmana d'octubre. No, no era cap rodalies, aquest InterCities duia el millor de cada casa, Carles Chiner que per a mi ha firmat un dels discs més bonics i emocionants dels darrers anys, aquesta vegada sense els seus Gener, i directament dels boscos catalans l'inefable Isaac Ulam, outsider per excel·lència amb un triple disc a punt d'eixir, ambdós pujats en aquest tren que duen Micalet Landete i Néstor Mir, capos de Malatesta Records i sobretot artistes. Un InterCities que té la particularitat d'ajuntar a dos artistes de ciutats diferents i maneres de pensar diferents, en un mateix escenari i alternant unes quantes cançons. Per al cas un intercanvi amb molt de contrast.

Per una banda Carles Chiner amb la seva música amb base afro-americana empapada pel seu amor-odi a la capital del Túria, ens va delectar amb versions acompanyat únicament de la seva Gretsch i amb la seva veu deep-soul, el seu "Espiritual" ja és una costum per a començar, que per cert mai cansa i ve perfecta per a encetar la misa. Carles va aprofitar aquesta ocasió per a eixir-se'n del seu repertori habitual, amb alguna cançó seminal inèdita com l'agredolça "Bona nit, València", y "Focs" que no està al disc però ja coneguda dels directes, estratosfèrica la seva revisió de la "Cançó de llaurador" d'Ovidi Montllor amb floritures de guitarra californianes setenteres, de plorar "Lilac Wine" de Nina Simone en versió Jeff Buckley, i dolça la cançó de bressol "Conina", amb recitat del "Poema al pare d'Estelles" del llibre Horacianes, i una nova "La reina del oceà" on deixa palesa la seva capacitat per a fer del dolor d'uns fets inhumans per desgràcia de molta actualitat, en una tonada carregada d'una lírica emocionalment intensa, un plor, un lament que clama al cel. Carles Chiner va estar fantàstic, i ja està pensant per cert amb un nou disc amb Gener, així que...

Isaac Ulam acompanyat amb el seu soci Leonard Kowalski al teclat i alternant amb guitarra elèctrica. Tinc "Murtra" com un disc favorit i esperava un concert que es moguera entre el seu decàleg pastoral i el seu apropament a la cultura popular co-escrita amb Jose Domingo, però la seva actuació em va sorprendre, més que a la dolçor folk-pop de la vida als boscos i el contacte amb la terra, és va semblar a un creuer entre les catarsis de Patti Smith i el Leonard Cohen més profund, entengueu-me, en la intenció lírica i en el recitat, en aquest votar-se els canons de la cançó, a més vam escoltar algunes de las cançons del seu proper triple disc Ratpenat. L'Ulam poètic encetà la nit amb "El pou dels mil petons" una versió molt personal d'en Cohen, va continuar amb els records agredolços d'antigues estimes encara latents en "Montserrat". La grandíssima i incendiària "Un únic foc", la intensa "El nostre vincle", i amb "Invencible amor" i "Ratpenat" va fer de la seva interpretació una espècie d'homilia per a provocar una resposta en el públic, una contrapartida insurgent i reaccionària al amable so de Murtra, buscant premeditadament amb la seva lírica transgredir els models actuals de la societat i no en un aspecte polític, més contra el pensar únic i contra un sistema basat en els diners, tot baix l'atenta i domesticada mirada a peu de carrer. Del seu anterior disc només "Dona-ocell" i "Viure amb tu" han sobreviscut a la catarsi ulamiana en reconstruccions acords amb el seu nou repertori. Dramàtic, colpidor, intens.

Una experiència única amb dos artistes d'ara, en un format original i que dona molt de joc. Sempre un plaer en La Casa Cantonera, Isaac Ulam i Carles Chiner al circuit InterCities.
Per Chals Roig

Fotos: Ximo Bueno
http://fotoalgemesi.blogspot.com.es/ 

http://lacasacantonera.org/