Eilen Jewell - Sundown Over Ghost Town (2015)

Com caigut del cel va arribar a les neves mans i les orelles per allà el 2011 el disc d'una jove cantant country anomenada Eilen Jewell. No tenia ni idea de qui era, de com cantava ni si seria tan bona com m'havien dit amistats fiables. Només sabia que era amiga i camarada de Zoe Muth que aquest mateix any m'havia entabanat de valent amb aquell meravellós disc "Starlight Hotel", així que vaig pensar que si era més o menys d'aquell nivell, fins i tot una mica menor, valdria la pena perdre una mica del meu temps. Vaig escoltar el primer avanç d'aquell disc anomenat "Queen of the minor key", el magnífic tema "Warning Signs" i em vaig tornar completament boig ja que després d'una dotzena d'escoltes compulsives que es caga el basto, vaig agafar l'autobús i vaig marxar directament a comprar el disc. En un obrir i tancar d'ulls tornava a ser a casa fent-ho sonar, i sonar sonava de meravella, obrint amb l'estupenda "Ràdio City", homenatjant a la botiga madrilenya, amb aquests descarats ressons a banda sonora de film de Tarantino, per després amb "I remember you" robar-nos l'ànima. Tot un gran gust.

La cançó que donava nom al disc és un gran tema de tres parells, "Queen of the minor key" apareix encara pel meu cap a l'autobús, al metro, passejant pels carrers, a la dutxa .... Amb aquest tercer tall em vaig enamorar del tot i el disc es va convertir en un dels meus favorits d'aquell any. "That's where I'm going" és un caramelet i una de les meves favorites, "Santa Fe" em toca la fibra, m'encanten aquest tipus de cançons i com no "Warning signs", una gran cançó amb tocs soul i swing, amb trompetes i violins, amb molta classe, poc més de dos minuts perfectes. Els violins s'obrien pas amb la country i captivadora "Reckles" i la slide lluïa en "Once again" per culminar amb molt de swing a "Bang Bang Bang" un seguit de cançons perfectes i captivadores. La part final estava al mateix nivell on dominava el classicisme del country encara que Eilen no és només country, és folk, és swing, és rocakbilly i és gospel. Canta de meravella, amb senzillesa però amb màgia i dolçor, i a més està acompanyada molt bé per una magnífica banda: Johnny Sciascia, Jerry Miller i Jason Beek, a més d'acompanyament esporàdics de Rich Dubois (violí), David Sholl (saxo tenor i baríton ), Tom West (òrgan) .. etc, etc ... Disc important sens dubte, enlairament de la seva carrera fora de ianquilandia i aturada en sec després de la gira per maternitat.... i composició de nou material que aquest 2015 va arribar a les meves mans, es titula "Sundown Over Ghost Town" i és un d'aquells disc que no ha parat de sonar a la llar nikochiaà durant les nits estiuenques.

Dues coses sobre aquest àlbum que al meu entendre no tenen discussió. La primera és com de bé canta Eilen, i la segona que al disc de primeres potser li falta una mica de ritme, de força, de swing comparat amb l'anterior.... clar que amb les escoltes un arriba a assaborir aquestes precioses tonades country, sí, dic country perquè en aquest nou disc Eilen es decanta més per aquest gènere que per qualsevol altre, i el broda. Hi ha més cançons lentes, més sentiment, i més pausa i tranquil·litat, això no vol dir que no hi hagi moments de més tensió que n'hi ha, sinó simplement que en general és un disc més assossegat que l'anterior, faltant-li al meu entendre algun que altre tema que ens enganxi de primeres encara que com dic amb les escoltes anem descobrint les seves magnífiques cançons i enamorant d'elles.

Per exemple amb la cançó que obre el disc, "Worried mind", ens deixa amb la boca oberta i amb "Hallelujah band" ens convenç de no estar davant un disc menor però sí a estar en alguna cosa més íntim i personal com en "Half -broke horse","My Hometown","Needle and the thread" i per descomptat "Songbird". Crec que acabo de nomenar totes les grans cançons d'aquest disc, les més precioses i boniques del tot, i anem, per aquí camina durant tot el disc a excepció d'un parell de temes: "Rio Gran" i "Pages". En el primer ens sorprenen les trompetes frontereres amb aquest rotllo tex-mex que ens recorda al seu anterior lliurament; i en segon lloc aquest rockeig a "Pages" amb un Jerry Miller superb a la guitarra. Potser "Sundown Over Ghost Town" no sigui el disc que desitjava, no és el disc amb el qual somiava però sens dubte és un gran disc que guanya amb les escoltes, un molt bon disc que segur estarà entre els meus elegits a final d'any.

Per Nikochan

*Post aparegut en Nikochan Island