Barrence Whitfield & The Savages - Under the savage sky (2015)

...la bèstia s'ha unit també al festí d'aquesta anyada per a envoltar el món amb el cel salvatge de la seua proposta suada i rocanrolera.... 

En un any com el 2015, en què han tornat per la porta gran uns Sonics que han estat capaços de sorprendre al més destre i al més sinistre, s'ha tornat a despatxar BARRENCE WHITFIELD amb un altre artefacte sònic incendiari, marca de la casa.

Sí, així és, la bèstia s'ha unit també al festí d'aquesta anyada per a envoltar el món sota cel salvatge de la seua proposta suada i rocanrolera.

No crec que supere fenomenals treballs anteriors com "Dig thy savage soul" del 2013 o "Savage kings" del 2011 però del que no hi ha dubte és que "Under the savage sky" manté l'essència del seu plantejament musical, aquest que dignifica i tritura el rock and roll de soca-rel, aquest que flirteja en primer lloc amb els mencionats The Sonics però que coqueteja elegantment amb il·lustres noms com Fleshtones, MC5, Little Richard, Screamin 'Jay Hawkins, Chuck Berry, Bo Diddley o James Brown.

En conclusió, estem davant de dotze míssils submarins, "Willow", "The claw", "Rock and roll baby", "Bad news perfum", fotre el que inciten aquestes dues últimes a moure l'esquelet!, aposto el que vulgueu a que "Andjunct street" li hauria encantat signar-la a Van Morrison amb els Them, "Incarceration Casserole", "Angry hands", "Katy did not", "I'm a good man", "Full moon in the daylight sky", quina meravella rhythm & blusera, i les suculentes versions del "I'm a full grown man" de Timmy Willis o de "The wolf pack" de Kid Thomas, ideal per a nits de lluna plena, totes elles amb la capacitat de solcar oceans transportant una important càrrega explosiva que farà vibrar a foc i flama qualsevol tuguri fosc.

A la Bèstia ens encomanem els suficients perquè sota el seu cel novament ens protegeixi.

     * Per Johnny JJ 
      * Escrit originalment en el següent enllaç de l'Espacio Woody/Jagger