Old 97 's - Most messed up (2014)

...se succeeixen els flagells elèctrics, les melodies de carrer més captivadores s'acceleren, el powerpop conviu amb les guitarres acústiques i fins i tot les arrels americanes s'entreveuen allà al fons entre tanta energia vital i rocanrolera....

OLD 97 's en el seu últim treball del 2014 hauria de ser digne de tindre molt en compte. Potser que als fans més acadèmics de la banda no el valorin com a tal però al meu gust han aconseguit amb "MOST MESSED UP" donar el salt qualitatiu per no quedar-se en un infravalorat grup de culte minoritari dins del que podria definir-se com una atípica trajectòria in crescendo que començaria com a pioner del country alternatiu dels noranta al costat de gent de la talla d'Uncle Tupelo, Green on Red, Jayhawks o Són Volt.

Em dóna el mateix parèixer exagerat, em té eclipsat. Va apuntar alt, molt, molt alt cap al pòdium del 2014 per al que subscriu. Dubto molt que qualsevol amant del bon rock no estigui encantadíssim amb aquesta espectacular obertura de l'àlbum que suposa "Longer than you I'veu been alive". I a partir d'aquest moment allà que van les cartes cap per amunt, l'acostament a Paul Westerberg dels Replacements és innegable però des d'una perspectiva més d'acord als nous temps.

Se succeeixen els flagells elèctrics, les melodies de carrer més captivadores s'acceleren, el powerpop conviu amb les guitarres acústiques i fins i tot les arrels americanes s'entreveuen allà al fons entre tanta energia vital i rocanrolera.

"Give it up" no renuncia a res, tros de projectil. Ídem del mateix per "Let 's get drunk & get it on" la tornada té connotacions d'himne borratxo de taverna. I més, "This is the ballad" posseeix dinamisme i arpa, "Wheels off" està vitaminada, "Nashville" és un copassa en tot l'alt, recull el so clàssic americà, l'accelera i l'hi porta novament a la barra del bar . "Wasted" està beneïda tant pel diable com pels àngels i "Guadalajara" posseeix certs rampells de platja entre tanta guitarra.

El final és dels que acollonen. No decau ni en una mil•lèsima de segon. "The disconnect" m'agrada tant que no crec que es puga superar. Ah, però ací arriba "The ex of all you see", m'atrapa amb aquest so entre Tom Petty, Warren Zevon i els Long Ryders. Per si fossin pocs els pildorazos tant "Intervention" com "Most messed up" es converteixen en un imparable colofó, d'aquests que deixen exhausts.

Resumint, Rhet Miller i els seus Old 97 s ho han aconseguit. No hi ha desperdici, la morralla brilla per la seva absència amb dotze talls sense llacunes, sense calma i amb il•lusió. Res està perdut, i com dirien alguns dels meus grans amics "aquest disc és una grandíssima POM", un seriós candidat a "rodanxa d'or del seu any", opinió subjectiva amb ànim de que haguera algú que poguera compartir-la.

    Per Johnny JJ 

    Escrit originalment en el següent enllaç de l'Espacio Woody/Jagger