Los Rebeldes - Vicios y Virtudes (1999)
...la gent que només conega a Los Rebeldes per "Mescalina", "Meditarraneo" o "Bajo la luz de la luna", deuria de submergir-se un poc en l'obra del gran Carlos Segarra...
Vicios y Virtudes és el disc tretze de la banda liderada per Carlos Segarra, un disc que ha passat totalment desapercebut.
Molta gent sols recorda a Los Rebeldes pels seus èxits dels 80, i en certa manera és normal; però molts no saben que, malgrat que els seus dies de gloria quedaren enrere, la banda de Carlos Segarra ha estat llançant discos fins l'actualitat, i tots ells són d'una qualitat indubtable.
Un dels discos que més afecte li tinc és "Vicios y Virtudes", possiblement el treball que ha passat més desapercebut de tota la carrera de la clàssica banda catalana. I no és just, perquè es tracta d’un disc molt bo! Per suposat que no arriba al nivell de joies com "Rebeldes con causa", "Más allá del bien y del mal" o "En cuerpo y alma", però és un treball notable del que no li sobra res.
Lluny quedaven els dies en que Los Rebeldes practicaven un rockabilly més pur. En aquest àlbum la repetició brilla per la seva absència, aconseguint una bona col·lecció d'inspirades cançons que van des del rock and roll clàssic al blues, del pop lluminós al rock dur, o d'unes boniques balades a un rock d'influències llatines que envejarien al millor Carlos Santana... I tot això baix el segell inconfundible de Los Rebeldes, clar està.
Una producció impecable, una banda que sona perfectament engrassada i cançons tan redonetes com "Cierra los ojos", "El club de los vagos", "Mátame después", "Deliciosamente fea", o eixa declaració de principis convertida en tot un hit que és "Mis discos de Elvis" (per citar-ne sols algunes); així ho testifiquen.
Tota la gent que només conega a Los Rebeldes per "Mescalina", "Meditarraneo" o "Bajo la luz de la luna", deuria de submergir-se un poc en l'obra del gran Carlos Segarra i els seus rebels i descobrir discs com aquest. Val la pena.
Un dels discos que més afecte li tinc és "Vicios y Virtudes", possiblement el treball que ha passat més desapercebut de tota la carrera de la clàssica banda catalana. I no és just, perquè es tracta d’un disc molt bo! Per suposat que no arriba al nivell de joies com "Rebeldes con causa", "Más allá del bien y del mal" o "En cuerpo y alma", però és un treball notable del que no li sobra res.
Una producció impecable, una banda que sona perfectament engrassada i cançons tan redonetes com "Cierra los ojos", "El club de los vagos", "Mátame después", "Deliciosamente fea", o eixa declaració de principis convertida en tot un hit que és "Mis discos de Elvis" (per citar-ne sols algunes); així ho testifiquen.
Tota la gent que només conega a Los Rebeldes per "Mescalina", "Meditarraneo" o "Bajo la luz de la luna", deuria de submergir-se un poc en l'obra del gran Carlos Segarra i els seus rebels i descobrir discs com aquest. Val la pena.
Per Juanvi
0 Comentaris