Cavallo & Hugo Mas - Pentàpolis (2015)

Bases complexes en contingut a la vegada que simples en la seua forma, sobre sons densos i intensos. Una personal metamorfosi del 'no wave' cap al 'punk - jazz'. En Pentàpolis s'ha unit a aquesta estranya banda l'autor Hugo Mas narrant unes lletres nihilistes amb la veu trencada i descarnada, arrencant la distorsió a una guitarra amb un arc i torturant un saxo fins el soroll i els harmònics. (de la seva web)

A poc que u estiga un poc pendent de les novetats i de la música en l'actualitat, una nova referència d'Hugo Mas com a mínim té que despertar la curiositat, i no hi ha per a menys després d'aquelles primeres cançons de cuna alcoiana i essència montlloriana de ja fa més de cinc anys, disc que per cert ja va passar per NSVSRock (punxeu ací), també pel projecte junt a Arthur Caravan als paisatges sonors de Wegener (punxeu ací).

Pentàpolis és el nou projecte on Hugo Mas s'ha embolicat juntament amb el duo Cavallo, Elies Fuster i Pep Ahuir, procedents de PEN/NEM, grup d'investigació sonora i musical que caldria no pedres si teniu l'ocasió de veure'ls en directe. Associació que vista la procedència de cadascuna de les parts ja s'ha de saber que fugirà d'entrada de qualsevol pretensió auto-indulgent. Així discorre per camins talment poc transitats. Les primeres escoltades et colpejaran, però persisteix la curiositat gràcies a la claredat instrumental de cadascuna de les parts, base de bateria i teclats, que depenent si es combinada amb saxo o guitarra, inclús les dues, s'aproparà més al jazz o a la no-wave, arrodonit de manera decisiva per la interpretació d'Hugo Mas que ofereix la seva gama de registres de freqüències greus properes a la teatralitat de Tom Waits i al recitat d'Ovidi Montllor, sempre amb una actitud punk que transgredeix a l'oient provocant una resposta, en cara que fos negativa.

En a penes cinc cançons despatxen un discurs únic i amb molt de carisma. Hienes obre en clau jazz evocant un cine negre, molt negre, amb lletra digna del punk del '77 i Hugo Mas amb el saxo tenor posseït pels llençols d'acords de Coltrane. Refugi Zoar obre pas a la guitarra tocada amb arc a la John Cale, creant una atmosfera noise tensa digna dels mítics Birthday Party. La ciutat on bel torna al recitat en clau de jazz i em fa imaginar una estada de Ovidi Montllor al Nova York del spoken world. En Amada Adama convergeixen saxo i guitarra amb les omnipresents parts de bateria sincopada i uns teclats sobris que a més duen el pes del baix en una autèntica catarsi sonora i lírica. Gomorra tanca aquest breu però intens tracklist en una muntanya russa de sensacions nihilistes i obscures de quasi vuit minuts.

En aquestos paratges de llibertat musical sempre pot sorgir el dubte de fins on el que tens davant té o no té sentit, i és precisament en aquestos termes experimentals on s'exploren els límits del racional, o millor dit, de les sonoritats que busquen complaure al gran públic, i amb aquesta destresa instrumental, lírica i vocal, que els límits són imposats pel bon gust i la classe, formant una unitat artística i de concepte molt ben armada que reflexa una espècie de cruïlla lírica entre l'Estellés més obscur vers el realisme brut de Raymond Carver, punkarritzat tot siga dit.

Però les paraules queden curtes per a expressar una obra com Pentàpolis, no apte per a tots els públics, cançons que s'han d'experimentar. Necessari prescindir de tota classe de prejudicis i deixar-se portar per a penetrar i tastar aquesta delicatessen tan allunyada de tot, que estimula les neurones al vell mig d'aquest mar musical estandarditzat. Potser ara mateix no es veja tan clar, però si etiquetes tan poc tocades com Spoken Word i No Wave, també Jazz en punt de fuga cap al Punk, estan avocades a obtindre poca atenció a nivells amplis, i espere equivocar-me, a la llarga serà certament una fita important de la música contemporània sortida a prop de nosaltres. Temps al temps. Una gran obra lírica i sonora.

Important, aquesta obra ha sigut editada en format vinil 12" limitada a 265 còpies, la meva està de camí, no s'encanteu. Mentres podeu fer un tast al seu bandcamp, punxeu ací.

Cavallo & Hugo Maas presentaran Pentàpolis el 14 de maig en la Sala 16 Toneladas de València, si vos van els reptes, aquí en teniu un.

Nota al peu: Text entre-comillat del primer paràgraf de la seva web.