Novetats 2018

header ads

Adrian Levi - My hidden pockets (2015)

ADRIAN LEVI - (2015) My hidden pockets

...més enllà del musical, té un transfons social i emocional ... té art, elegància, bellesa, profunditat, emoció, actitud, posicionament...

Un nou i interessantíssim projecte ha nascut a València. De la mà de Jordi Llopis, relativament conegut en l'entorn musical valencià per haver format part de bandes com  Suidhe y Crow Jane, s'ha gestat aquesta espècie d'intenció o propòsit personal que es denomina Adrian Levi.

Si atenem al nom Adrian té a veure amb una sonoritat i, sobretot, amb una arrel etimològica en anglès que significaria més o menys com "incert", "fosc". Pel que fa a Levi és un homenatge al famós filòsof Primo Levi que va sobreviure als camps de concentració nazis. D'alguna manera aquest projecte, més enllà del musical, té un transfons social i emocional del qual les fonts es troben en alguns autors, entre ells l'esmentat escriptor italià d'origen jueu.

Al costat de Jordi Llopis han participat altres músics en aquest disc com Paco Morillas al baix, Carlos Soler a les guitarres, Jaume Amigó a la batería o José Rodríguez (pertanyent al grup Ambros Chapel), també a la percussió del tema “Sarajevo”. 

ADRIAN LEVI - (2015) My hidden pockets 2
Cadascuna de les 9 cançons que componen My hidden pockets estan proveïdes d'una delicadesa i sensibilitat molt especial, tanta que sense prejudicis, amb atenció i amb dedicació poden sorprendre a molts dels oients d'aquest treball.

Les paraules de Martin Luther King en el famós discurs "I have a dream" pels Drets Civils durant l'estiu del 63 serveixen de pròleg d'un esforç i d'un pensament que va dibuixant una preciositat com és Draw the line, tota una declaració d'intencions en defensa de la diversitat que desprèn valentia en una societat que, desgraciadament, encara manté prejudicis per acceptar el color d'una altra pell.

Quasi de manera indiscutible s'erigeix Dead kisses com la més excel·lent perla del disc, entre fantasmes i misteris, com a adaptació del poema "Los besos muertos" de Jesús García Cívico. Es queda curta qualificar de bellíssima aquesta copla.

Pur intimisme respira una exquisida balada com és Make me smile. Contagien també les profunditats de President mentre que aquesta veu tallant que sempre m'evoca a una espècie d'encreuament entre Richard Butler dels Psychedelic Furs i Joseph Arthur és la que brilla al costat del piano hipnòtic de "Your shame".

ADRIAN LEVI - (2015) My hidden pockets 3
Si com una sublim mostra d'afecte avança in crescendo Winter shoes, no es queda enrere Love is com si fossin unes manilles que ens subjecten a escoltar una i altra vegada més.

Com a colofó de My hidden pockets es presenta Sarajevo, homenatge a l'actual capital de Bòsnia i Hercegovina, el lloc on es va produir l'atemptat contra un arxiduc de la vella Europa que va servir de detonant a la Primera Guerra Mundial, o el lloc també que va patir el gran assetjament durant els noranta a la Guerra dels Balcans. Sincerament, una cançó entre records esclavitzats, una altra més d'aquest disc, per sentir i escoltar.

A tindre en compte a nivell general el depurat anglès que impera en un àlbum que circula entre el folk-pop i un post-punk fosc. Aquest treball té art, elegància, bellesa, profunditat, emoció, actitud, posicionament i saviesa, des de l'altra València per al món.

Per Johnny J.J.

Publicat en castellà originalment en el següent enllaç del Espacio Woodyjaggeriano 



Podeu paladejar, escoltar i agenciar-se tot aquest recomanable treball en el seu Bandcamp:

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris