Clàssics al valencià: "All My Trials", Joan Baez

Contava Pete Seeger que abans en les cases humils només hi havien dos llibres, un almanac i una bíblia, per això Seeger amb Woody Guthrie anomenaren al seu grup The Almanac Singers, doncs tots dos van ser més rojos que una tomaca, com qui ací vos escriu. Tot i així Seeger sempre va dir que la Bíblia era un dels seus llibres preferits i no per la religió en si mateix, més per la quantitat de informació que guardava sobre la tradició i la cultura popular, el seu Turn Turn Turn va ser inspirat en un passatge bíblic, una de les millors cançons folk de tots els temps. És indubtable que l'imaginari cristià ens ha deixat una forta empremta, a més de moltes pors i barreres que formen part de nosaltres, també la nostra manera de percebre el mon com a comunitat, més enllà del seu significat religiós, reflectit a més en un munt d'espirituals i cançons folk que parlen molt be de la nostra natura com a éssers humans, Dylan va ser un espavilat que va saber captar com ningú aquest llenguatge antic i el va modelar donant-li un transfons més modern.

En aquest aspecte una de les meues cançons preferides del revival folk és la versió que va fer Joan Baez de All My Trials, un cant de bressol d'una mare, a la bora de la mort, al seu fill. Va ser una de les cançons més estimades del moviment protesta de principis dels 60, malgrat l'evocació constant de l'ideari cristià, el Senyor, el riu Jordà, el Paradís... es tractava de utilitzar tot aquest imaginari popular i conegut per a evocar imatges clares sense massa complexitat i parlar d'altres veritats, la Llibertat com a actitud de vida, de no deixar-se portar per les banalitats d'aquest mon, com  els diners, i que al final tots som iguals, rics i pobres, davant la mort. Una visió de la espiritualitat per la vesant anarquista cristiana representada per John Bunyan, més concretament en el seu tractat El progrés del pelegrí, i la seva idea principal de l'acceptació d'un Deu però fugint de l'església com a institució piramidal i de poder totalitari, un pensament molt avançat per a la seva època. 

Després entra el significat i interpretació de cadascú, i la que els temps puguin donar, porto uns dies escoltant-la dia i nit, i aquest "Massa tard, germans meus" em gela la sang, i d'altres com "Tinc un petit llibre amb tres pàgines, i a cada pàgina posa llibertat" m'omplin de goig. Doncs això, menys cures i més llibertat, menys pensar en els diners i més estimar, més ànima i també més cos abans arribi la mort, més humiltat... només així tots els nostres patiments s'acabaran, passeu a combregar pel passadís esquerre per favor, i recordeu, no cal deixar almoina en la cistella de NSVSR.

Us deixo aquest vídeo, amb la Baez guapeta i joveneta, i per cert, fallant en els acords lo que no està escrit, però li ho perdonem que canta molt be.

Calla fill meu, no ploris
Saps que la teva mare va néixer per morir
Tots els meus problemes, Senyor, aviat s'acabaran 

El riu Jordà és tèrbol i fred
Bé, refreda el cos però no l'ànima
Tots els meus patiments, Senyor, aviat s'acabaran 

Tinc un petit llibre amb tres pàgines
I a cada pàgina posa llibertat
Tots els meus patiments, Senyor, aviat s'acabaran 

Massa tard, germans meus
Massa tard, però no importa
Tots els meus patiments, Senyor, aviat s'acabaran 

Si els diners la vida pogueren comprar
Llavors els rics viurien i els pobres moririen
Tots els meus patiments, Senyor, aviat s'acabaran 

Creix un arbre al Paradís
I els pelegrins l'anomenen l'Arbre de la Vida
Tots els meus patiments, Senyor, aviat s'acabaran 

Massa tard, germans meus
Massa tard, però no importa
Tots els meus patiments, Senyor, aviat s'acabaran
Tots els meus patiments, Senyor, aviat s'acabaran