Pau Miquel Soler és majorment conegut pel seu treball com a vocalista i compositor del grup Arthur Caravan, un dels grups de capçalera d'aquest espai, així que era d'esperar que tard o d'hora li dediqués unes escoltades en condicions, i unes paraules de fervorosa recomanació. L'obra de Vicent Andrés Estellés està molt present en la actualitat músical, exemples tenim molts, se m'ocorren ara mateix Òscar Briz i Néstor Mont com a artistes riberens més propers.
I pense, tinc clar que el món de la cultura viu ara mateix un moment crític a efectes oficials, i per que no dir-ho, per a guanyar-se la vida com cal, cosa que no influeix i és inversament proporcional al nivell artístic dels músics dels paisos valencians, no hi ha cosa que desitgés més que compensar un poc aquesta paradoxa. Però vuic ser positiu, traçant un paral·lelisme obvi, veig que ara Estellés és a la música valenciana, el que ha sigut Kerouac per al ianqui, i Yeats per al britànic, diguem millor irlandès, per a mi un símptoma identitari i potent, un nexe d'unió, com qualsevol altre, que ens dona una consistència indestructible com per a no donar-ho tot per perdut.
I pense, tinc clar que el món de la cultura viu ara mateix un moment crític a efectes oficials, i per que no dir-ho, per a guanyar-se la vida com cal, cosa que no influeix i és inversament proporcional al nivell artístic dels músics dels paisos valencians, no hi ha cosa que desitgés més que compensar un poc aquesta paradoxa. Però vuic ser positiu, traçant un paral·lelisme obvi, veig que ara Estellés és a la música valenciana, el que ha sigut Kerouac per al ianqui, i Yeats per al britànic, diguem millor irlandès, per a mi un símptoma identitari i potent, un nexe d'unió, com qualsevol altre, que ens dona una consistència indestructible com per a no donar-ho tot per perdut.
Pensaments a banda, estem davant d'un molt bon disc d'autor, que merescudament ha rebut el seu Premi Ovidi Montllor. L'amor o la guerra hauria d'haver sigut un homenatge conjunt coordinat per Pau Miquel per encàrrec del COM i per a l'any d'Estellés, plantejat en principi com un recorregut per diferents poblacions del País Valencià a través del poemari estellesià. Però aquest projecte va quedar en punt mort i el que havia de ser un homenatge compartit es convertí en una mirada personal i acurada on els protagonistes són la lluita (Guerra) i l'erotisme (L'amor), a través de 12 poemes musicats de Vicent Andrés Estellés estrets del Mural del País Valencià.
Les col·laboracions són moltes i molt bones, i encara que estiga firmat per un sol nom, s'hauria de reconeixer L'amor o la guerra com un treball en equip dels que difícilment podrien repetir-se de nou, una meravella que de segur aguantarà el pas del temps i deixarà palesa la importància que ha de tindre un autor de la talla d'Estellés. En definitiva una delícia d'essència acústica i a la vegada detallista que aconsegueix donar una pinzellada apassionada sobre la extensa i exquisita obra del poeta valencià per excel·lència. Vicent Andrés Estellés continua viu en el disc "L'amor o la guerra" gràcies a la gran interpretació de Pau Miquel Soler. Un 10.
){kind=link}
0 Comentaris