Novetats 2018

header ads

Tradició i rock. "Palifonies" Mox (2013)

"Si vols allò que no poden els diners, serà que estàs tornant-te intel·ligent. Si vols allò que es paga amb els diners, t'ho deixe tot perquè jo ja no vull res." Estret de la cançó Si Vols Menjar Meló, Menja Meló (Porrots)

Palifonies és el segon disc de Mox a deu anys del seu anterior disc Telecàrregues... Xato!. Podríem considerar-lo com un nou començament. En el seu primer disc, igualment autoeditat com aquest, el grup de l'Horta deixava veure el cant d'estil en pinzellades aïllades entre canonades de punk i rock, ara donen un poc més de pes a la tradició valenciana on estils populars com la riberenca, l'1 i el 2, albaes o garrotins es fonen amb guitarres poderoses i compactes.

La veu de Redo és fonamental per a donar consistència a la fusió, i la dolçaina, a hores d'ara un instrument totalment habitual en el rock valencià, flueix totalment empastada, llueix protagonista amb el rock i les guitarres, l'Intro ja és prou per a situar a l'oient en context, estem davant d'un disc de rock, però entre l'albada Albà Anti Reivindicativa, la Riberenca, l'1 i el 2 de Carrer Palau, inclús amb una Marxamora, un qualsevol com jo, pot arribar a imaginar un rock on les estructures i standards anglosaxons del blues poden ser substituïdes, amb total fonament, per les autòctones. No podien faltar en aquest context un cant a la revolta com Si Vols Menjar Meló, Menja Meló i la universal Le Chant Des Partisans. 



La música i lletres són originals de Mox excepte un extracte de Marineries de Carles Dènia en la cançó Per a les Ocasions, i la re-lectura de la cançó popular francesa que fan en Motivés! (Le Chant Des Partisans), també important i a tindre en compte la col·laboració especial d'Hugo Mas, Dani Rolling i Carlos Soler.

Si alguna vegada vaig preguntar per una tradició, referint-me més a un vehicle d'expressió que una celebració periòdica, moderna i viva, perfecta per als temps que corren, que cride amb orgull i amb lletres que reflecteixen de manera molt evocadora i plana l'actualitat que ens ha tocat viure, Mox és una bona resposta, i Palifonies un molt bon disc per a una revolta de dins (del cap) cap a fora (de les nostres cases), fusió que reviscola el nostre patrimoni a cop de rock.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris