Ja ningú esperava un altre disc dels Beachwood Sparks, inclús després d'un temps el personal deixà de preguntar per ells. I així els seus dos primers discs quedaren com a dos forts bastions del country eteri de principis de segle, després els membres del grup van quedar desperdigolats en diversos grups d'indie-renom com a membres o/i músics de gira, The Tyde, All Night Radio, The Postal Service, Interpol...
Llavors deu anys després tornen, i pareix ser que gràcies a Sub-Pop que els va reunir per al seu aniversari en 2008, aquell encontre se va consolidar aquest any amb un dels retorns més esperats per als cercles més sibarites, cosa que de primeres em va posar en alerta, doncs en aquesta època de grans retorns més d'una vegada m'he quedat prou gelat o feia olor a diners, o simplemente amb un so nostàlgic però amb falta de cançons. Però no, puc afirmar que a més de continuar fidels al seu segell de sempre, Sub Pop, aquest potser sigui el seu millor disc.
Com veureu a tota ressenya, és evident el regust als Byrds del que fan gala, pivotant en la figura de Gram Parsons cap als Flying Burrito Brothers amb total naturalitat, i amb cada escoltada, no puc fer més que recordar-me del projecte de Neil Halstead, Mojave 3, per les slides volàtils i les melodies etèries. Sols que aquest disc dona més pes al format cançó i dona menys importància a les textures ambientals que mostraren en el seu darrer EP Make the Robot Cowboys Cry del 2002. Sobretot bones cançons. Un grandíssim disc de la present temporada que no us podeu perdre.
){kind=link}
0 Comentaris