 |
| un Mike Scott valencià |
Carles Pastor ha enregistrat el disc Els ulls de Bob en què ha musicat onze poetes valencians actuals, de moment només he escoltat A mercè del temps basada en un poema de Francesc Mompó i amb la col·laboració de Miquel Gil. Et pot agradar molt una cançó, ser una de les teves preferides de tots els temps des de que tens memòria, inclús pot tindre el seu valor sentimental per formar part de la teva vivència personal, però quan una cançó, sense complir ninguna de les anteriors premisses, t'esborrona a la primera escoltada i salta de cop tot el procés cognitiu melo-maniàtic produint eixe estrany plaer que patim els bojos per la música, llavors salta al instant al primer lloc de les cançons de ta vida, al menys del present immediat, entusiasta que és u, però així ho sento. Que dir de la veu de Miquel Gil? un dels millors intèrprets valencians que tenim, a més d'un baluard de les músiques de caire més tradicional, i que amb aquesta cançó amb Carles ens ofereix una nova vesant en la seva carrera cap a sonoritats més properes al rock. En lo musical el nom que em surt de primera i sense pensar és Richard Hawley, ja que A mercè del temps és mou al mateix ritme que l'oceà del de Shieffield, però en aquest cas l'oceà s'ha transformat en un cel blau i lluminós dalt d'un mar mediterrani tranquil i clar. Potser podreu trobar-li mil i una influències del rock anglosaxó, Dylan seria l'exemple, un altre benvolgut de NSVSR encara que més el Dylan que Mike Scott va saber destil·lar i passar pel filtre dels seus The Waterboys, per a mi tot una delicatessen. Un nou crooner valencià, nou almenys per a mi, i que crec que passarà prou vegades per ací per afinitat musical i pel tros de disc que acaba d'editar. Només puc afegir: Que bons.
Podreu veure a Carles Pastor:
2 juliol en l'Olleria
14 juliol Rockadellic en Gandia
15 juliol en Agullent
16 juliol La Casa Cantonera en Algemesí
No se'l podeu perdre, Escolteu açò:
0 Comentaris