Novetats 2018

header ads

Of Montreal - False Priest (2010)

False Priest és el nou disc de Of Montreal, nom que utilitza Kevin Barnes per a desbocar la seva imaginació. S'ha dit que un artista original no és una persona que emula a ningú, sinó més aviat és algú que ningú pot imitar.
Durant els darrers quinze anys, Of Montreal ha imitat a tots (86 versions i segueix en augment), mentre que desenvolupen un so propi i inimitable - una barreja única d'indie-pop, glam-rock, funk i R&B.


Kevin Barnes és un músic reservat i amb una imaginació desbordant, artífex dels darrers nou discos ell tot sol, com diria ell "un sol home, un ordinador, i un somni brut", amb una visió molt més ampla de la música que la majoria i amb la capacitat de tocar l'instrument que faça falta si és precís. Però aquesta vegada s'ha decidit a donar el pas de sortir del seu amagatall de Athens, el seu home-studio, per a gravar "False Priest" junt a altres músics i en un estudi de debò. Segons conta ell, estava esperant el lloc perfecte, i aquest lloc pareix ser Ocean Way Recording, estudi més premiat del món amb una nòmina que va de Michael Jackson, passant pel Ray Charles, i la veu, Frank Sinatra, també esperava al productor perfecte per al que la seua ment estava planejant, en Jon Brion (Kanye West, Fiona Apple, Rufus Wainwright). Productor que li ha obert moltes portes i li ha enderrocat molts murs mentals (més encara??!!), a més que l'ha convençut de que tire a la paperera el seu vell portàtil.

"False Priest" és d'eixos treballs que als auriculars i assegut a casa no surten endavant, no sona en l'àmbit que te que sonar, el seu àmbit és el cotxe a tota canya, o amb els amics de festa i despiporre.
Kevin Barnes i Jon Brion han creat l'obra mestra Of Montreal - un matrimoni completament alliberat de la ment i el cos, una delícia sonora perfectament executada. En lloc d'instruments midi i bricolatge portàtil, han utilitzat guitarres i baixos, amb altres instruments gravats en viu, la bateria, els pianos, i seccions senceres de corda. I amb la gran col·lecció d'aparells analògics, impossibles de trobar avui, que Brion ha posat a la disposició de Barnes han construït un so etern i intemporal, perfecte per a les cançons que portava Barnes de sa casa.
A més, l'àlbum passeja a sobre d'una línia fina entre el rock i el funk i el R & B, degut en part convidades de luxe com Solange Knowles i Janelle Mona, del grup El ArchAndroid, amb qui Barnes a participat al seu últim disc. Entre els temes podem escoltar reflexes de Prince, Steve Wonder, Marvin Gaye, que afegit al ideari propi de Of Montreal dona com a resultat una estranya mescla que converteix l'àlbum en un tresor surrealista digne de ser escoltat.

Tot i les connotacions que evoca, el nom no és una diatriba contra la religió organitzada. En canvi, com Barnes explica: "Fals Sacerdot no és una persona. És un autoengany, que posa restriccions a nosaltres mateix, i que no caldria tindre tan a sovint"
myspace | web | Polyvynil Records | Cançó gratuïta

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris