Novetats 2018

header ads

Kurt Vile - Childish Prodigy (2009) - Square Shells EP (2010)

Aprofite la eixida d'aquest Ep de Vile per a, de passada, també parlar-vos del seu anterior treball Childish Prodigy de l'any passat, disc que de moment em té encisat. El magnífic i jove guitarrista de The War on Drugs dona la sensació de ser un compositor molt prolífic, d'aquestos que de una seguda et fan un disc com si res.

En Childish Prodigy junta un grapat de composicions de tall clàssic, en la línia de Neil Young, Bob Dylan, Tom Petty... composicions que resulten familiars sense haver-les escoltat abans, però com si agafara aquestes cançons i les arrastrara pel terra, després les embrutara i per finalitzar les gravara amb una actitud entre punk i lo-fi. Així i tot Childish Prodigy és una gravació més neta i més senzilla que l'anterior d'estudi, potser un poc més produïda. La meitat dels temes del Childish Prodigy les ha gravades tot sol, i l'altra meitat amb la seva banda de directes The Violators, que donen una mica més de profunditat i equilibri al disc.

Si Lou Reed em trucara pel telèfon i em preguntara: "Escolta Chals, com t'agradaria que fos el meu proper disc d'estudi?", sense dubte li contestaria: "Tranquil Lou, no et molestis, en Kurt Vile ja l'ha tret...", per suposat que si Lou Reed em truca pel telèfon em cague en els pantalons perquè no hi ha ningú mes gran com ell en aquesta vida, però per a que acabeu de situar-lo més o menys.

A destacar temes com la apertura de "Hunchback" amb la banda completa en una mena de rock cru i pantanós, mentre que "Overnite Religion" s'apropa a l'americana però amb groove melòdic espectral i amb una mica de Krautrock instrumentat en "Freak Train", l'intimitat del folk "Blackberry Song", o la versió de "Monkey" dels Dim Stars, aquell grup de la meitat de Sonic Youth amb Richard Hell i Jad Fair, cançó que pense que Vile utilitza per a situar-nos en l'ona on està ell. En general és un disc atípic, no pot dir-se que formen un conjunt homogeni, i a demés a primera escoltada dona la impressió de no ser de fàcil digestió, però no és així, entra molt be pese a la seua immediatesa en el registre, u té la sensació de que les cançons se't fan curtes, que vols més. Potser trobeu qui conte d'aquest disc que li falta enfoc, o més producció, res d'això, pel que a mi respecta els treballs discogràfics deurien de ser això, "aquí te pillo aquí te mato", honestos i sense estratagemes tècniques que tant agraden a productors i mescladors.

Després d'aquest magnífic treball torna Kurt Vile amb Square Shells, un EP de 7 cançons editades també en Matador Records que serveix un poc com a pont entre el seu anterior Childish Prodigy i el proper llarga duració. Com el títol suggereix, Square Shells podria traduir-se com alguna cosa així a "Lloc de dipòsits", podria interpretar-se com una col.lecció de curiositats, o millor de descarts del jove de Filadèlfia. Kurt explora temes com l'amistat, la pèrdua i la desolació. El primer tema Ocean City a l'instant t'agafa amb la seva assolellada melodia encantadora, totalment soscavada per la soledat però que et fa vibrar amb la seva lírica, la següent Invisibility Nonexistent, amb un ritme programat i que possiblement és el tema que més l'apropa al anterior treball. Amb dos interludis instrumentals, Losing Momentum dedicada a Jim Jarmusch i The finder. La fantàstica i carregada de reverb I wanted Everything, que no puc evitar que em recorde a Leonard Cohen, el folk de dormitori I Know I Got Religion, i clausurant el disc la fenomenal dylaniana Hey, Now I'm Movin. En Square Shells be podríem dir que es tracta de la cara més suau i relaxada de Kurt Vile, i encara que no té la força dels seus anteriors treballs, continua tenint eixa facilitat en la composició que el fa únic, familiar i inclús podria dir que clàssic, clàssic underground per suposat.

myspace | matador records

evocadora Blackberry Song... molt bona

Publica un comentari a l'entrada

1 Comentaris

  1. Magnific el teu blog! Ara mateix fique un enllaç en el meu. Serà un plaér llegir-te.

    ResponElimina