En un creuament de comentaris amb el company Nahim, comentàvem com podia ser que el fanatisme amb la figura de Bruce Springsteen havia crescut exponencialment sobretot en Barcelona, era un fet curiós que de vegades pot inclús aclaparar un poc, inclús a mi que he sigut un dels defensors a ultrança del músic americà, tot hi ha que dir-ho.
Possiblement les pallassades del sr.Fuentes han actuat també un poc de catalitzador per a tots aquells que necessitaven d'un baluard del rock i l'han trobat amb comoditat amb Bruce Springsteen, un poc exagerat si comparem els darrers treballs editats del Boss amb els de Neil Young o inclús Dylan, hi ha que admetre que la carrera discogràfica del de Freehold fluixeja per totes bandes als darrers anys. Així i tot continue fent reverència davant d'obres mestres del rock com "The Wild, the innocent & the E Street Shuffle", "Born to Run", el "Darkness on the Edge of Town", "The River", i si m'apureu el "Born in the USA".
El que li està passant a Springsteen als darrers mesos és ni més ni menys el que feia temps, diria anys, que esperava, o sigui, que recuperara en directe totes aquelles cançons de la seva etapa primerenca (obviant clar està les omnipresents Thunder Road i Born to Run) que tenia oblidades i que marcaren una època, New York City Serenade per exemple, donant-les un vernís per a actualitzar-les. Este esdeveniment està molt ben documentat en Las Noches Mágicas del Point Blank Magazine, relatades per Julio Valdeón Blanco (Autor del fantàstic llibre "American Madness"), i tal i com pot escoltar-se i veure's no només les millorà considerablement, si no que fa rejovenir a un Springsteen amb una passió i una força que ja feia anys que no es veia, que es nega a caure en la autocomplaença que com a ell, afecta també a grups com U2, per possar el exemple més clar.
El document perfecte per a demostrar el que dic deuria d'haver sigut aquest directe que s'acaba d'editar "London Calling Live In Hyde Park", però desgraciadament no ho és exactament.
Sorprèn sens dubte que sigui aquest el concert elegit per representar la gira Working on a Dream, si tenim en compte que Springsteen va patir bastants problemes vocals durant el mateix (molts moments de semi-afonia) i que no va ser precisament un dels concerts destacats de la gira (per això estan els concerts com Bilbao, Santiago, Baltimore, Nova York, o el fabulós concert de fi de gira a Buffalo). Potser el fet que fos filmat amb càmeres d'alta definició hagi estat decisiu a l'hora de prendre aquesta decisió. En tot cas, una oportunitat perduda on la qualitat d'imatge passa per sobre de qualsevol valoració artística, a més de ser un concert on els seus dos primers treballs s'han esborrat, com si no existiren. No vol dir això que sigui roin, és un document que confirma la força de la que sempre ha fet gala el Boss en directe, que pese a que sempre serà acusat de fer rock plena-estadis, la seva honestedat i la seva qualitat musical és innegable. A més del concert de Londres, l'edició inclourà també "The River", filmada en el concert de Glastonbury el dia abans, i el vídeo en directe de la cançó "Wrecking Ball", filmada en els concerts de Nova Jersey.
En definitiva i a grans trets t'agradarà si t'agrada Bruce Springsteen i si eres fan de llarg recorregut.
Ara només ens queda esperar que el segon DVD que Jon Landau, manager de Springsteen, va prometre editar el 2010 surti a la llum. Es tracta de la caixa de l'àlbum Darkness, sobre la qual s'especula que inclouria l'àlbum remasteritzat, un documental i un DVD amb un concert de la gira '78. És possible que aquesta caixa s'editi abans del proper Nadal.
Tinc que donar gràcies a Point Blank Magazine per part de la informació de l'article, continua sent la publicació més impostant de l'univers Springteen.
myspace | web
Si Joe Strummer alçara el cap... supose que pujaria a l'escenari amb ells.
){kind=link}
0 Comentaris