Origen: La carrera de Néstor Mont és un camí de busqueda cap a les arrels de la seua terra, com quasi tots els qui comencen de ben joves, és el pop i el rock la plataforma perfecta per a trencar la mà, amb grups com Bacilos Transparentes, Bajo Nocturno, La Espina de Hebe i Mi bolsillo junto al mar. Amb aquest últim comença el seu interés per la guitarra clàssica, fet que marcaria la resta del seu camí, a més que li aprofita per a començar una llarga relació amb músics que sempre han estat lligats a la seva carrera, com Joansa Maravilla i Mara Aranda. El següent pas va ser formar Cendraires.
Cendraires: En el seu moment va ser considerat com el primer grup de World Music de València. format per Néstor Mont, Mara Aranda, Joansa Maravilla, Gonçal Palop i Didier Ferrando, però amb moltes col·laboracions, músics com Albert González, Paco Bernal, Efrén López, Jaume Gosalbes, Raúl Nacher, David Mesquita, Lluís Osca, Lluc Ibáñez Llàtzer i Amparo. Les melodies són bellesa enlluernadora, una bona barreja de música popular, folk, blues i música clàssica. podríem marcar com el veritable inici de Néstor en la búsqueda de les arrels, no només de la seva terra si no també de les músiques del món. 
Sentit: "La música em convida a extreure el que sóc", Onze cançons arrelades en l'afirmació i el gust de sentir-se viu i en la nostàlgia de perdre el més proper, treball que es troba en una cruïlla de camins: música tradicional, música d'autor. És una mica ambigu i reflecteix perfectament el moment musical d'aquell moment concret. En aquest treball es mesclen temes originals amb inspiració tradicional i algunes peces populars del País Valencià. 
Altres Col·laboracions: Forma part d’una manera tangencial dels inicis de L’ham de Foc, també guitarrista de Calabruix, crea el grup La corda fluixa amb Efrén López, Bernat Pellicer i Josep Maravilla, grup entranyable i de vida efímera, amb una formació de guitarres acústiques, clàssiques, mandola, mandolina i baix acústic. Compagina aquesta tasca tocant el baix amb el grup de rock de Carcaixent Riff-Raff i, alhora, va composant per acompanyar musicalment poesies amb Argila de l’Aire (Poemes Solidaris) i amb el grup de recitació poética d’Algemesí Confiteor en espectacles com Tres Poetres, La Terra i el Goig i El Mural del PV. També forma part d’Algemir, un grup de vida efímera amb un repertori tradicional però amb una nova perspectiva, format per Marian Escrivà a la veu, Joansa Maravilla a la percussió, mandolina i altres, i jo mateix en la guitarra i als cors. Participa com a guitarrista amb el grup Carraixet i com a baixista amb Màrius Asensi i 21 grams. Empés pel seu interés de conéixer la música d’arrel de primera mà s’afegis tocant el llaüt a la rondalla El Trencall, grup de danses de Carlet. Fou en una d’aquestes actuacions quan coneix a Pepe Botifarra i es fan amics. 
Amb Pep Botifarra: La bona química amb Pepe i l'experiència adquirida en la música d'arrel provoquen que li produisca el seu primer disc Si em pose a cantar cançons, on possa en pràctica aquestes idees d’experimentació del folk tradicional valencià. Un treball brillant amb arranjaments de Néstor Mont i amb col.laboracions de luxe: Cristobal Rentero en els lauds, Joansa Maravilla en percussions, Juanjo Blanco en les bandúrries, Néstor Mont en les guitarres, Miquel Gil i Lola Tortosa en les veus. 
.jpg)
