Guadalupe Plata - Guadalupe Plata (2015)

GUADALUPE PLATA - Guadalupe Plata (2015)
...ens trobem a les clavegueres del rock & roll, disfrutant com posseïts del millor blues pantanós que s'ha parit per aquestes terres...

S'aproximava "Tormenta", com en cada any imparell des del 2011. I així, entre udols i buscant baralla ha arribat el nou i tercer tornado dels d'Úbeda, els GUADALUPE PLATA

La baralla agafa un ritme contagiós, entre danses de punyals i una olor fètida d'amor. Amb "Huele a rata" podríem dir que ens trobem en les clavegueres del rock & roll, disfrutant com posseïts del millor blues pantanós que s'ha parit per aquestes terres, als quals es podrien sumar els territoris dels nostres veïns fronterers i els que al seu torn limiten amb ells.

GUADALUPE PLATA - Guadalupe Plata (2015) 2
Si primer van ser llops i després rates, el tercer animal protagonista és un gat a la "Calle 24" (bé, i una vella, la que mata al gat). Sorprèn, i molt, aquesta meravellosa adaptació del clàssic infantil, ideal per ballar els xiquets al costat dels adults. Tot s'ha de dir, a mi personalment em congratula molt més que la de Fofito, i a les meves filles també.

I si avancem en el disc açò cada vegada va millor, evidentment no va ser del gust d'aquells que busquen el classisme, purisme o convencionalisme musical, i molt menys de radioformuleros o altres espècies similars que mai estan en vies d'extinció, però als suficients ens resulta collonut taral·lejar en un dels nostres idiomes vernacles la tornada d'una gran cobla, la de "Como un perro". Sí, ja tenim el quart animalet en discòrdia que s'uneix a aquesta festa. I els cinquens en agregar vénen d'un cel enfangat, són les "Serpientes negras". Vaja, que "Al filo de la navaja" aquesta primera part ha estat com una arca de Noè que ha de navegar entre el fang

GUADALUPE PLATA - Guadalupe Plata (2015) 3
"Mecha corta" és un tema immens, d'aquests que a algun ens produeix enrampades gràcies a aquest nutrient rockabyllico, psychobíllyc o com se li vulgui catalogar. Aposto que Lux Interior ho ha beneït mentre es crema a les cavernes de l'infern. Això sí, després "Agua turbia" per digerir-ho tot.

La calor és desesperant, no hi ha compassió, 1500 bales són les protagonistes del "Hueso de gato negro" abans d'un espectacular exercici guitarrer instrumental a l'estil Link Wray titulat "El paso del gato". Es veia venir entre tant felí, la bacanal havia d'acabar amb "Tengo el diablo en el cuerpo". Ni amb el millor exorcista es podrà solucionar.

Aquest grup de Jaén continua evolucionant i ho estan fent molt bé, cada vegada millor, avançant més en sons sense perdre la seva essència, ara amb un tercer artefacte de llarga durada i aquesta norma habitual de no portar títol, simplement GUADALUPE PLATA.

Hi ha (hauria) que donar-los suport perquè estan deixant el pavelló de la nostra música molt alt. Si foren d'allà serien elogiats pels d'aquí i pels d'allà. Això és així, han aconseguit reinventar el blues en un altre encreuament de camins mentre les tombes i les creus reposen al revés dins d'un excel·lent aquelarre dedicat a un bluesman que va començar la seva carrera musical als 70 anys, James Lewis Carter Ford, més conegut com T-Model Ford, i que el 2013 va morir a l'edat de 92 anys. Veure per creure, sentir per escoltar.

          * Per Johnny JJ

           * Escrit originalment en el següent enllaç de l'Espacio Woody/Jagger


Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada