Comencem l'any: Aquesta Terra és teva i meva

Intro: "No hi ha res dolç en Woody i no hi ha res dolç en les cançons que canta, però hi ha alguna cosa més important per als que les escolten, el desig de la gent de persistir i combatre l'opressió" John Steinbeck.

No, amb la frase que dona títol a aquest escrit no em refereixo a la típica frase que un especulador immobiliari dirigiria a un polític corrupte, encara que de manera inexorable evoca aquesta imatge en la nostra ment. Tristament, de quina manera fets delictius com el descrit s'han transformat en una pràctica habitual en els nostres dies, cap govern local, regional o nacional s'escapa d'aquest tipus de comerç sota mà o del maletí, com vostès prefereixin. "Jo tinc els diners i tu tens el poder ", mercaders de la terra en aliança amb mercaders ideològics.





Més aviat la frase "Aquesta terra és teva i meva" fa referència a This Land Is Your Land de Woody Guthrie, cançó que compleix 70 anys des de la seva composició i que sintetitza en unes quantes estrofes tota l'experiència acumulada pel cantautor en els seus viatges al llarg i ample dels EUA. A més amb aquesta cançó Guthrie donava un contrapunt més realista a la ingenuïtat que mostrava l'himne God Bless America d'Irving Berlin, que sonava contínuament per ràdio en mans de Kate Smith. Woody Guthrie utilitza una melodia popularitzada per The Carter Family anomenada When the World's On Fire i va afegir la seva pròpia lletra. No va fer més que retratar l'altra Amèrica, la que no contemplaven els mitjans, la de pobres i desfavorits, la que va patir la gran depressió amb la consegüent migració de Okies i Arkies a través de la Route 66 cap a un destí de descriminació.



En aquest tema es poden identificar diversos passatges de la seva vida. D'una banda la seva naturalesa errant a causa d'una infància atípica, la fugida a la recerca de menjar per la interminable R66, el fatídic Dust Bowl que no va fer més que agreujar la Gran Depressió, la discriminació que patien en els seus destins tots aquells que partien a la recerca de la terra promesa. Diguem que Woody Guthrie és a la música popular el que John Steinbeck va ser per a la literatura. En paraules del propi Steinbeck: "No hi ha res dolç en Woody i no hi ha res dolç en les cançons que canta, però hi ha alguna cosa més important per als que les escolten, el desig de la gent de persistir i combatre l'opressió" .

No va ser fins que el mccarthisme va desaparèixer que una nova generació de joves compromesos es van fixar en el llegat del mestre Guthrie. Ja en el final dels seus dies la seva memòria va començar a ser honrada pels caps de la nova contracultura i This Land Is Your Land va ocupar un lloc com a himne de llibertat i de lluita per la justícia. Si a algú he d'agrair conèixer Woody Guthrie i This Land Is Your Land no és ni més ni menys que a Springsteen, que va incloure en la seva caixa Live del 85 una versió. Pel que fa a aquesta versió que tradueixo a continuació, no va ser gravada en els seus dies, l'única manera de poder escoltar les últimes dues estrofes és en veu del seu fill Arlo Guthrie en directe.

Dust Bowl: El gran núvol de pols
La terra que ens mostra no és la que ens han venut a preu / metre, ni s'inclina sota cap bandera ni govern, la terra de la qual parla Woody Guthrie es troba dins de cadascú, un lloc al que poder anomenar casa nostra i de la qual estar orgullosos, un lloc on la dignitat és condició indispensable i la paraula especulació no existeix. Aquesta és la meva terra promesa, suposo que la mateixa que va buscar Springsteen en la foscor de la ciutat i la mateixa per la qual cadascú de nosaltres hauria de lluitar, no només per nosaltres, sinó també pels nostres fills, els qui de moment es trobaran amb una terra hipotecada per l'ambició d'uns quants i l'ajuda de la indiferència de la majoria. No hem d'oblidar que més dóna qui tingui el poder, que més dóna qui tingui els diners, perquè aquesta terra és la nostra terra, la teva, la meva, la dels nostres fills, i haurem d'estar preparats per quan aquest gran núvol de pols desaparegui i la llum penetri entre tanta foscor, preparats per reconèixer els qui ens han usurpat la nostra capacitat de decisió sobre les nostres vides, perquè creieu-me, aquest dia arribarà.

Per finalitzar una frase coneguda d'Ovidi Montllor:
"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense."
Ovidi gaudia d'una ment realment lúcida, i amb aquesta frase genial, penso personalment, que posa el dit a la llaga, no es tracta de la llengua a utilitzar,  donaria igual que fos rus, anglès que francès, més aviat es tracta de tindre veu pròpia i individual més enllà del camí que ens marquen com a ramat d'ovelles.
(Ja estic preparat per a ocupar el meu lloc de llunàtic reverend de l'apocalipsi al mig de la plaça amb el puny en alt).





Traducció:
Aquesta terra és la teva terra
Aquesta terra és la meva terra
Des de Califòrnia fins a la l'illa de New York
Des dels boscos de fusta vermella fins a les aigües del golf
Aquesta terra va ser feta per a tu i per a mi

Mentre caminava al llarg de l'autopista
Vaig veure sobre mi el cel en un horitzó sense fi
I sota els meus peus aquesta vall daurat
Aquesta terra va ser feta per a tu i per a mi

He vagat i divagat seguint les meves petjades
cap a les sorres brillants del desert de diamant
I al meu voltant una veu ressonava
Aquesta terra va ser feta per a tu i per a mi

Quan va sortir el primer raig de sol estava passejant
Els camps de blat es van agitar i els núvols de pols van rodar
I mentre la boira s'aixecava una veu cantava
Aquesta terra va ser feta per a tu i per a mi

Mentre anava caminant vaig veure un rètol
I en el rètol deia: "Prohibit el pas".
Però a l'altra banda no deia res,
Aquest altra banda va ser fet per a tu i per a mi.

A l'ombra del campanar vaig veure la meva gent,
Per l'oficina d'ajuda he vist a la meva gent;
Mentre eren allà amb gana, em vaig quedar preguntant
¿Aquesta terra està feta per a tu i per a mi?

Ningú viu podrà aturar-me
Mentre camini per aquesta autopista de llibertat
Ningú viu podrà fer que retrocedeixi
Aquesta terra va ser feta per a tu i per a mi

Recomane la lectura d'un article de Patricio Pron publicat al País Cultural el 16 de Juny de 2006 i que podeu trobar en el seu propi bloc: Patricio Pron: Dossier de Artículos

També molt recomanable la página oficial de Woody Guthrie.

Lletra original:
This Land Is Your Land

This land is your land This land is my land
From California to the New York island;
From the red wood forest to the Gulf Stream waters
This land was made for you and Me.

As I was walking that ribbon of highway,
I saw above me that endless skyway:
I saw below me that golden valley:
This land was made for you and me.

I've roamed and rambled and I followed my footsteps
To the sparkling sands of her diamond deserts;
And all around me a voice was sounding:
This land was made for you and me.

When the sun came shining, and I was strolling,
And the wheat fields waving and the dust clouds rolling,
As the fog was lifting a voice was chanting:
This land was made for you and me.

As I went walking I saw a sign there
And on the sign it said "No Trespassing."
But on the other side it didn't say nothing,
That side was made for you and me.

In the shadow of the steeple I saw my people,
By the relief office I seen my people;
As they stood there hungry, I stood there asking
Is this land made for you and me?

Nobody living can ever stop me,
As I go walking that freedom highway;
Nobody living can ever make me turn back
This land was made for you and me.

Un altre tema al qual guardo especial afecte és aquest All You Fascists Bound To Lose, tema gravat a la ràdio el 1940 i amb una alineació de luxe: Sonny Terry a la harmònica, Pete Seeger en el banjo i Cisco Houston en veu i guitarra acompanyant Woody Guthrie:
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. Benvolgut Txals, gràcies, per aquest impecable post. Malauradament estem vivint un temps semblants als de El raïm de la ira d'en Steinbek. Ens prometen el cel, mentre els poderosos se'n aprofiten. El més greu són els polítics, que després de tants d'anys de lluita contra el feixisme, ara són titelles d'un nou feixisme que es el poder economic. Precisament avui he vist dos persones denunciant activament la intromisió del poder economic en la política, et deso un parell d'enllaços:

    http://www.meneame.net/story/inaqui-gabilondo-voluntad-popular-esta-siendo-burlada-realidades

    http://www.meneame.net/story/estamos-manos-delincuentes-arcadi-oliveres-catedratico-autonoma

    Crec que tindria d'haver-hi un pacte tacit perqué la política no fos contaminada per gent que no ha estat escollida pel poble.
    Conec a l'Ovidi, però potser no he aprofundit massa en el seva obra, tot i aixó, les paraules d'ell que ens cites ja em fonamenten de perque tanta gent m'ha dit que era un dels grans. Txals, espero que aquest any sigui abundant en bones cançons, rememoració, descobriment de grans bandes i totes aquestes petites-grans coses que ens brinda la música i que mereixen passar una temporada al planeta terra. Una abraçada ben forta des de Girona i comarca!

    ResponElimina
  2. Felicitats pel blog !!! l'acabo de descobrir i em sembla una autèntica joia, una magnífica enciclopèdia !!!

    ResponElimina