Òscar Briz - L'Estiu (2010)


L’Estiu d'Òscar Briz ix al carrer l’1 de setembre, un dels treballs més esperats de la temporada que se distribueix en encartat junt a la revista Enderrock de setembre, també en una edició més cuidada editada per La Casa Calba per a la venda per internet i en els seus concerts. Una de les primeres ocasions per a poder escoltar-lo serà en la I Mostra de Rock Mediterrani que tindrà lloc en La Casa Cantonera el dia 10 de Setembre. La Casa Calba de nou apareix en escena i de manera activa participa de la reconstrucció de la cançó mediterrània, ara amb Òscar Briz.

Amb una producció que sembla austera però no ho és en absolut, potser l'esquelet del disc siga la gravació que va deixar enregistrada en Manchester tot sol amb veu i guitarra, però el resultat final ha trobat un espai sonor d'una calidesa estremidora. La dedicatòria a James Taylor en el tema JT, ja ens dona una pista de per on transiten les influències del disc, el rock suau acústic americà de principis dels setanta amb cantautors com John Denver, Jackson Browne o l'esmentat James Taylor, junt cadències més actuals en línia amb Micah P. Hinson, Bon Iver, J.Tillman, inclús diria Ray Lamontagne, però no quedant-se amb la reproducció d'aquest so americà,  més be apropant-lo a la cançó mediterrània esdevenint en un estil propi i que al mateix temps ens resulta familiar des de la primera escoltada.  La música i la lletra casen a la perfecció, i com mai pot gaudir-se del so de les paraules pronunciades com un instrument mes, és cada paraula una part indivisible del tot de cada vers. Lluny de corrents de pensament comercialitzades, lluny de qualsevol ideologia moral preestablerta, el seu discurs sona autèntic i real, el que canta sembla sigui una revelació per a l'oient, un missatge que, de clar i senzill, pot resultar utòpic.

Obra dedicada al silenci, eixe silenci que hem deixat d’escoltar amb el ritme diari de les nostres vides. "L'Estiu" ens fa qüestionar-nos de nou les nostres existències. Comença amb l'inexplicable sensació de neguit junt a l'olor a terra mullada quan l'estiu s'acabat, aquest sentiment de buidor ens prepara per a prendre consciència de les nostres vides que ocorren ara mateix. I així causar en l'oient la necessitat de parar el ritme, fer una ullada al voltant, assabentar-nos de la natura, de la bellesa que ens envolta i d'estimar tant com puguem, que ara és el present i més tard serem fulles en terra. Un somni utòpic que potser deuria ser real, però que s'ofega davant les convencions i papers que la societat ens ha preparat a cadascú. Amb aquest treball l'Òscar ens apropa a una realitat on aquestes regles no valen per a res. Magnífica l'adaptació de "La Llibertat (1 i 2)" de Vicent Andrés Estellés en el tema Font Serena de Llibertat.

El disseny del disc a càrrec de Daniel Olmo Boronat ens posa en situació, i amb tons marrons i ocres amplifica aquestes sensacions estiuenques amb fotografies que be podrien pertànyer a l’experiència de qualsevol que retingui en la memòria algún bon record passat i llunyà de l’estiu. El disc ha sigut gravat en dos etapes la primera en la que veus i guitarres van ser registrades en els estudis Futureworks de Manchester entre el 9 i el 12 d’octubre per Tony García i Josep Pérez, i la segona etapa amb gravacions addicionals d’arranjaments han sigut fetes a la Murta, Alzira, amb la col·laboració de Xavier Abraham en el contrabaix, Víctor Traves en les percussions i bateria, Abraham Rivas en els teclats i Víctor Garcia en el violí. Masteritzat per Raül Nacher en Soniart, Algemesí.

La Casa Calba de nou apareix en escena i de manera activa participa de la reconstrucció de la cançó mediterrània des del mateix centre de la resistència de la música en valencià dels darrers anys, Òscar Briz.


Podeu gaudir de tres dels temes de "L'Estiu" en el seu myspace.

soniart | enderrrock | myspace | web | La Casa Calba
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada