Richard Hawley - Truelove's Gutter (2009)

Tenia pendent la ressenya de "Truelove´s Gutter" de l'any passat, aprofite que el crooner de Sheffield llança el nou EP "False Light From the Land", inspirat en l'oceà, per a fer un repàs del seu llarg i comentar el nou Ep, que ja fa un parell de dies tinc sonant de fons en ma casa.

Truelove's Gutter definitivament li ha donat el reconeixement que mereix, cosa que ja era prou difícil tenint en compte els fabulosos LP´s que porta editats, tot i ser un treball menys accessible, on la tirada cap a Scott Walker i Burt Bacharach s'accentua més que en els anteriors treballs, amb nous instruments, el mega baix Waterphone, la glass harmònica i el cristal Bachet, i unes lletres obscures que ens parlen de promeses trencades, del penediment d'errors del passat, que ens mostra a un Richard Hawley que travessa un moment dur en la seua existència.

Comença amb "As the Dawn Breaks", amb un teclat ambiental que trenca de sobte la veu de Hawley, diana absoluta, ja no pots tornar-te´n enrere, amb una alè eteri impregnant tot el treball que t'agafa i ja no et solta fins el final. "Open Up the Door" és el típic single que inclou en tots els LP´s, d'aquestes que et resulten familiars i que de escoltar-la amb indiferència passes a no treure-te-la del cap. "Ashes on the Fire" podria perfectament formar part del Late Night Final, un Elvis en ralentí, suau, mai vols que acabe aquesta cançó amb eixe riff de guitarra carregada de reverb que t'entra directament sense passar pels oïts. "Remorse Code" amb quasi deu minuts de durada, que pareixen menys, i primer tema del últim Ep, recupera l'esperit del Coles Corner, amb una de les poques percussions de tot el treball.


"Don't Get Hung Up in Your Soul" amb acústica i veu és suficient, cap al final pot escoltar-se com un so llunyà d'una pedal steel que acompanya al protagonista de la cançó, amb el suau vent fregant les galtes de la cara mentre el sol s'amaga, un boig que ens parla des del manicomi i ho fa amb elegància i dignitat. "Soldier On", quasi set minuts, un ambient electrònic eteri, s'uneix la veu i poc a poc esclata l'orgasme sonor amb un munt d'instrumentació. "For Your Lover, Give Some Time" va ser el primer single del disc i va servir de mostra del que estava per vindre, el single és una vinyeta agredolça que representa les tensions internes en una història d'amor perenne, una confessió a la seva estimada amb arranjaments lleugers de violoncel i violí, amb un toc del sarcasme mordaç d'un Brel o Gainsbourg. "Don't You Cry" per a acabar, una cançó de més de deu minuts que te bressola com si fores un nadó, Hawley és un mestre fent això. 

Ara Richard Hawley ha tres un nou EP, cançons inspirades en el mar. Junt al tema de l'àlbum, Remorse Code, de quasi deu minuts d'èxtasi hawleynià, ha registrat tres temes més, "There's A Storm A Comin" únic tema inèdit de Hawley, el cover "The Ellan Vannin Tragedy" de Hughie Jones del grup folk The Spinners, i "Shallow Brown", una cançó tradicional de mariners cantada a capel. En les dues versions s'acompanya de Smoke Fairies, duet de noies que ja l'acompanyaren en la gira de l'any passat.

D'aquest conjunt de quatre temes ha muntat un univers paral·lel al àlbum mare i amb un resultat sorprenent, confirme el que ja era d'esperar, i és que Richard Hawley tot el que fa ho fa be, sense ninguna costura mal feta, sense ninguna composició de sobra, fastuós i detallista.

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. Hola Chals, gràcies pel teu comentari. He llegit el teu article i em pareix impecable. Es nota que gaudeixes amb ell i la seva música. La canço del video es adictiva, trista i plena de energía. Enhorabona.
    Carles

    ResponElimina
  2. Ja veus buscant informació de Richard Hawley he trobat un segell com el vostre... Comboi Records, amb grans artistes de la talla de Manolo Tarancón, Eva Denia, Carles Denia, Julio Bustamante... Quin plantell, luxe és la paraula.

    ResponElimina