Van ser una d'aquelles bandes de l'anomenat Rock Radical Vasco, moviment del qual també formaren part Kortatu, Cicatriz, La Polla Records o Eskorbuto als anys 80; però hi havia algo en ells que els diferenciava clarament de tota aquella escena, i no és res més que el seu amor pel rock & roll més clàssic. La seva música estava igualment influenciada pel punk dels Sex Pistols o els Uk Subs, que pel rock brut i canalla d'uns Stooges o uns MC5; inclús l’essència del rock & roll més primitiu dels anys 50 es podia apreciar a les seves cançons. "De Ningun Sitio a Ninguna Parte" és, baix el meu punt de vista, el seu millor treball. Si amb l'anterior - i també molt recomanable - "Jódete" ja donaren un gran pas endavant, amb aquest la banda aconsegueix un so i unes composicions molt més treballades i madures. Les guitarres sonen contundents i molt ben executades, i junt amb uns textos carregats d'històries de carrers, nits de desenfreno i mala vida; donen forma a un conjunt de cançons que, excepte alguna petita excepció (la fallida versió del My Way de Sinatra anomenà "Entre Borrachos"...), es gaudeixen molt.
Personalment m’agraden més els seus temes més rocanrolers com "Barrio Blues", "A-66", "No Hay Sitio Para Ti" (cançó que va formar part de la banda sonora del film "Historias del Kronen"), o sobretot eixe homenatge que li feren al lloc del barri antic de Bilbao on solien pegar-se les festes; "Barrenkalle". Però també hi ha lloc per a talls com "Pringao", on ens mostren la seva vena més punkarra, de ritme frenètic, apropant-se al hardcore; o altres com "Todo Por Nada" i "Asesino a Sueldo", que destaquen clarament per ser molt més melòdiques de l'habitual en ells. La veritat és que, malgrat no ser un gran admirador d'aquesta banda, sempre m'han paregut autèntics, i treballs com aquest mereixen ser reivindicats. Aquestos punkis es cagaven en Déu; si, però amb gràcia. Ja no es fa un punk - rock com aquest. Per Juanvi.
PENAS Vs. PUÑALÁS: LO MÁS FLAMA DEL 2025
-
*N*o me avergüenzo en absoluto si agradezco infinito las lecciones que este
estío me han dado la volutas nublosas, y sus caprichosas formas cambi...
MARUJA. "Pain to power" (2025)
-
Para que un disco sea disco del año tiene que pegarnos fuerte, noquearnos,
dejarnos sin respiración mientras asistimos al baile, a la danza de la
músi...
A Dozen from Birmingham, Alabama
-
La ciudad más grande del Estado comenzó siendo un centro industrial,
inusual en el Sur, especializado en la producción de acero. Tuvo un
crecimiento tan ...
Bangles: «Watching the sky» (1981-89, 2025)
-
La merecedísima primera caja antológica de la que es objeto la carrera del
cuarteto femenino de Los Ángeles. Sus tres discazos de la década dorada
('All ...
Buscando la luz
-
No fue un retorno porque sí. Veintiocho años después de *Fuzz Godz*, La
Secta volvía en 2024 *Buscando la luz*, un elepé espléndido que justificaba
artís...
Un Camino. Día 30.
-
Dejo a continuación un nuevo avería dedicado al Camino de Santiago que
recientemente realicé. En esta ocasión, me ocuparé del día 30. ¡Ahí voy!
Un Cami...
Los discos que más me han gustado en 2025 (2)
-
Aquí está la segunda parte del resumen anual de discos que me han gustado
más.
*35. Mary Chapin Carpenter - Personal History *
Bello es el adjetivo q...
I WANNA BE WITH YOU / VULL ESTAR AMB TU
-
Una de les descartades del "The River", cançó d'amor pel boc gros, sense
grans històries d'amor (o desamor) directe al gra i sense gaire palla; amb
una s...
Otto
-
alma - W. Mouawad -
el humano es un pasillo estrecho. debes atravesarlo si quieres conservar la
esperanza de encontrarlo. tienes que avanzar en la osc...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
0 Comentaris