Novetats 2018

header ads

Carcoma - Mejor en el infierno (2010)

Vaig llegir una entrevista a Joe Henry en la que argumentava que en l'actualitat l'originalitat està sobrevalorada, i tinc que donar-li la raó. De vegades gran part de la premsa perd el temps buscant la pedra roseta del rock, veient en grups sense talent possibilitats de venda per tindre algun element innovador o poc vist. És el dilema de sempre. Per la meva banda sempre he optat per fixar-me en la passió amb la que s'interpreta, amb les sensacions que et transmet, amb el missatge que l'intèrpret o el grup pretén fer-te saber i en aquest sentit Carcoma representa a eixa part de la musica que viu el rock com part de la seva vida, com a una manera d'expressió pura i neta dels interessos comercials dels taurons que viuen del negoci del rock. Una prova del que dic és l'enllaç per a la descàrrega del disc que trobareu en els comentaris, facilitat per Juanvi, component del grup.


Mejor en el Infierno


Des de la portada ja podem veure l'actitud de la banda, amb ganes de dir les coses com son lluny de formes políticament correctes. Millor en l'infern, bona afirmació tenint en compte en mans de qui està aquesta societat. El primer tema que vaig escoltar va ser "La pistola de Papa", un clar i original atac a la família Bush, tema que un amic em va recomanar escoltar, i coses de la vida, dues setmanes després estava parlant amb Juanvi, guitarra i veu de Carcoma, i a ell tinc que agrair la possibilitat de poder escoltar el disc sencer.
Musicalment "Mejor en el infierno" funciona com un catàleg del punk-rock patri, via Los Enemigos, La Polla Records, Siniestro Total i sobre tot em recorden potser per la veu, als Extremoduro dels inicis, als de Rock Transgresivo i Deltoya. També referències a clàssics del gènere, com els Ramones., inclús pot intuir-se un poc dels Rolling Stones quan baixen les revolucions. Molts riffs contagiosos, himnes de rock urbà per a corejar en directe i lletres que opten per la crítica social ridiculitzant alguns aspectes de la vida quotidiana que la gran majoria ha pres com a normals, amb joves sense esperit que només tenen com a objectiu la festa del cap de setmana en "Paladar" i "El gallo de Corral" o els qui prefereixen quedar-se a casa per a jugar amb la seva consola en "El Rey de las Cuatro Paredes", atrevint-se a posar el dit a l'ull dels Bush en "La Pistola de Papa". El meu tema preferit és "Mundo enfermo", una breu descripció dels càncers de la nostra societat, el seu tema més hard-rock, que recorda, salvant les distàncies, als Barón Rojo. La més radiable podria ser "Mejor en el infierno" amb un ritme contagiós i una harmònica molt ben posada que l'apropa al cançoner Stones, també tenen un himne rock com és "Quiero ver que sonries", un gran tema capaç d'alçar-te l'ànim als dies que et trobes vençut. Un disc que creix en cada escoltada i que no decau en cap moment. Si us assabenteu d'algun concert d'ells prop la vostra casa no dubteu en anar, passareu una gran vetllada de pur rock'n'roll, per a estar més al corrent de les seves actuacions teniu l'enllaç al facebook baix l'article.


Quiero ver que sonríes


A continuació una entrevista concedida a NSVSR:

Com formareu la banda? va ser fortuït o ja us coneixíeu d'abans? 
En primer lloc volia felicitar-te per aquest fabulós bloc que tens i agrair-te que ens faces aquesta entrevista. La banda la formarem totalment per diversió i per aprendre, perquè tens que tindre en compte que alguns de nosaltres no sabíem quasi ni tocar. Els 5 components érem tots coneguts del nostre poble (Gata de Gorgos). En tot aquest temps ha canviat un poc la formació, però actualment tornem a ser tots del poble, i gràcies al grup, molt bons amics.

Per què el nom de Carcoma?
-->Doncs el nom és perquè Paco, un dels nostres guitarristes, és fuster,  i no se com un dia estàvem parlant del corcó, o siga, la Carcoma, i ens va agradar com sonava. Senzillament és això.
Quan de temps porteu en actiu com a Carcoma?
La banda la formarem cap a finals del 2004, aproximadament.

Com feu les composicions del grup?, algú porta una idea i se treballa? o surten de manera natural entre tots?, i les lletres?  
Amb la música normalment algú porta alguna idea i entre tots la treballem. Les lletres no, normalment les fa algú en s'ha casa i així es queden. El que està clar és que el resultat final és de tots, tots col·laborem en la composició i cadascú aporta lo seu.

Quins són els temes que vos mouen a escriure cançons? 
Temes del dia a dia. Coses que ens pareix que deuen de ser criticades, experiències personals, amor, desamor... El que no ens agrada molt és clavar-nos en política.

Quines són les bandes de rock que més us agraden? 
Som molt fans del rock en general. Tenim gustos molt diversos i lògicament cadascú té les seves debilitats, encara que hi han moltes bandes que ens agraden a tots. Algunes d'elles serien Led Zeppelin, The Rolling Stones, Pixies, Ramones, Metallica, AC/DC, Nirvana, Manic Street Preachers, Thin Lizzy o E' Nuff Z' Nuff... I a nivell estatal, Los Enemigos, Siniestro Total, Sonotones, 091, Uzzhuaïa, Barricada, La Polla Records, Los Ilegales, Platero y tu, Loquillo y Los Trogloditas... I un llarg més, com et deia som consumidors compulsius de música, però aquestes serien algunes de les que més ens agraden.

Que penseu de la situació actual de la musica en València? 
Pense que ha millorat molt. En la que ha segut sempre la ciutat del bakalao últimament estan eixint bandes realment bones, com per exemple els citats Uzzhuaïa, que pensem que és un dels millors grups estatals del moment. I també hi han altres molt bones com Babylon Rockets, Sweet Little Sister o Stone Circus.

I respecte a l'afirmació de que la industria discogràfica està en crisi, (que sol dir-se en alguns mitjans de comunicació)? 
Bé, jo pense que és obvi, vivim en els temps del mp3, i per a les noves generacions comprar discos forma part del passat. Per lo tant no hi han moltes discogràfiques que aposten per grups de rock nous, van a lo segur, i d'aquesta manera és molt difícil que isca una nova banda que ho canvie tot, com feren Nirvana en la seva època, per exemple.

Quina és la vostra postura respecte a la situació actual que s'està vivint de crisi? 
És molt trist. La forma en la que funcionava el tema de l'habitatge i la construcció s'estava anant de mare i ha tingut que passar açò. La veritat és que hi ha molta gent que ho està passant molt mal, i el pitjor de tot és que pareix que vaja per a llarg.

Si vos donaren la possibilitat de telonejar al grup que elegireu, quin seria? 
Difícil de dir... Lògicament cadascú de nosaltres et diria un grup diferent. Si et diguera alguna glòria de l'estranger seria flipar massa, així que vaig a per un estatal. Si Josele reunira a Los Enemigos seria una passada obrir per a ells, però crec que això també seria flipar massa... jejejeje!

Teniu dates per a propers concerts? 
Doncs si. El 18 Setembre estarem en el Pub La Canya de Benissa acompanyats per Ultrabotox, una banda punk de València. I eixe mateix mes segurament estarem també en la Tasca d'Albarda de Polop de La Marina, però encara no em concretat la data. Salut!

La formació al complet són Juanvi, guitarra, cors, harmònica. Cento, Bateria. Jaume, Baix. Paco, guitarra. Vicent, veu i guitarra. Gravat als estudis RPM i amb la unitat mòbil entre Octubre i Novembre de 2009. Les tasques de producció i gravació a càrrec de Jaume Faraig, que també toca l'orgue hammond en el tema "Come-cocos" i cors en "Nunca", mesclat per Roger García, que també toca la guitarra acústica en "Mejor en el infierno", masteritzat per Mario G.Alberni en Kadifornia Mastering (Cadis).

Els de Gata de Gorgos han aconseguit un gran disc de rock, la meva  més sincera enhorabona. Esperem tinguen la sort que mereixen i puguen fer escoltar la seva veu, qui sap... potser algun dia estiguen al costat de Josele amb Los Enemigos en algun escenari.

Si voleu escortar- lo punxeu en el seu Bancamp 

myspace | facebook

Publica un comentari a l'entrada

3 Comentaris