Novetats 2018

header ads

Bert Jansch - s/t (1965): 55 anys d'un dels debuts més influents dels 60

Disco de debut de Bert Jansch

...va ser capaç d'infondre estima pel folk i va aconseguir influir a artistes en uns anys on el rock i la guitarra elèctrica regnaven. Artista al que cal homenatjar sempre que se pugui, en aquesta ocasió amb la coartada del 55 aniversari d'aquesta delicatessen del folk de tots els temps.

Fa poc que aquest debut ha complit 55 anys, ni més ni menys que més de mig segle d'aquesta efemèride, raó suficient per a dedicar-li unes línies i retre-li el meu sincer homenatge a Bert Jansch, juntament al fet d'haver aconseguit per fi la seva fabulosa i molt recomanable reedició vinílica, el format rei.

Bert Jansch és un dels artistes més grans del folk i com a tal hi ha que donar-li tracte de GRAN. També és veritat que no sol ser massa recordat avui en dia al nivell d'altres grans instrumentistes de les sis cordes com per exemple Jimi Hendrix, tal vegada qui sap si el fet de no haver tingut una mort fortuïta de jove li tregui alguna cosa de mística, conjectures a banda a poc que u tinga cert interès en els sons acústics com és el meu cas, és un d'eixos noms que et trobaràs per aquest camí de constant gaudí i recerca musical, i segur et donarà excuses suficients per a parar a escoltar detingudament la seva música. La seva influència és evident des de que aparegué a meitat dels 60 i fins avui en dia en qualsevol de les seves diferents encarnacions, ja siga en solitari, amb el duet amb John Renbourn o amb el grup Pentangle.

Bert Jansch en 1967
L'última reviscolada que va tindre la seva música va ser gràcies a Devendra Banhart qui en la cresta de l'ona sempre que podia el nomenava, cosa que l'honra, fins tal punt que un dels seus darrers discs concretament el titulat The Black Swan va ser tot un esdeveniment per a tots els joves artistes d'aquella anomenada new weird america de fa pocs anys.

Imprescindible la menció a Davy Graham doncs va ser el seu mestre i gran figura del folk, virtuós realment menyspreat dintre de les latituds del revival folk británic, d'ell és la coneguda tonada instrumental "Angie" que tanca aquest disc i que serveix a Jansch per a dir-nos d'on ve. Però el que va fer que Jansch obtingués una major popularitat respecte del seu mestre en uns anys on el rock'n'roll i el pop assolien la seva influència a nivell planetari va ser que tot i el llenguatge arcaic que feia servir la seva música parlava directament als joves d'aquell moment i ho feia amb actitud i mestria a través de temes universals, com l'estima en cançons com "Oh How Your Love is Strong" i "Dreams Of Love", la mort en altres com "Needle Of Death" dedicada a un amic mort per sobredosi, i les ganes de viure amb altres com "I Have no Time". I és que a més des d'un primer moment Jansch va mostrar una prolificitat admirable, doncs més enllà de reproduir velles tonades tradicionals va ser capaç de fer-se un repertori propi digne d'elogi.

La seva empremta personal no va tardar en influir en aquells seixanta a altre joves contemporanis ajudat per algunes publicacions de caire tradicional que es mostraren entusiasmades amb el seu carisma i la manera tan pura i a l'hora actual amb la que feia servir la tradició anglesa barrejant-la amb blues i jazz. Per exemple de "Do You Hear Me Now?" Donovan va fer la seva versió per al seu EP Universal Soldier poc després d'aparèixer en aquest disc, també Jimmy Page va confessar que va ser per aquest disc que va agafar una acústica per primera vegada, i a més li va furtar (com solia ser habitual en el zep) l'arranjament que va fer per a la cançó "Jack Orion" (que sortiria un any després al disc titulat de la mateixa manera i continuació d'aquest) per a "Black Mountain Side", arranjament que li va ensenyar Al Stewart, un altre gran influenciat per Jansch. Fins i tot Neil Young va contar al 92 en un número de Guitar Player que "Needle Of Death" també en aquest debut concretament a la cara B, va inspirar en esperit i melodia la seva "Ambulance Blues", quasi res. Indubtable la seva influencia no només de grans com Nick Drake, inclús avui en dia podem parlar d'artistes clarament influenciats per Jansch com són Steve Gunn i Laura Marling,

Aquest és un disc senzill a veu i guitarra només recolzat amb la seva tècnica clara i la seva veu profunda, una delicatessen d'un artista en constant estat de gràcia, no tant de popularitat, que va ser capaç d'infondre estima pel folk i va aconseguir influir a artistes en uns anys on el rock i la guitarra elèctrica regnaven. Artista al que cal homenatjar sempre que se pugui, en aquesta ocasió amb la coartada del 55 aniversari d'aquesta delicatessen del folk de tots els temps. Tal vegada més endavant torni amb ell amb l'excusa d'altres discs mítics que aprofite per a recomanar com ara Birthday Blues en solitari i Sweet Child amb Pentangle.

Per Chals Roig

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris