Crònica Senior i el Cor Brutal concert de Soca-rel Alzira, 22-9-18.

Per Chals Roig

La Falla Sant Joan d'Alzira és tot un exemple, no només pel fet de ser una de les falles més antigues i amb una història que es remunta 80 anys enrere, a demés perquè més enllà de la celebració de la festa de Sant Josep en Març, utilitza el seu potencial com associació per a vertebrar al seu voltant un col·lectiu que parla de sostenibilitat, de minimització de residus, d'ajuda a associacions desprotegides, de conscienciació i també de suport als artistes i músics valencians. Tant debò el seu exemple s'estenguera en aquest món faller que té un potencial social tan gran com la major part de vegades poc explotat. 

Foto per José María Hernández Roselló

Doncs aquesta falla ja du cinc anys organitzant els concerts de Soca-rel, una iniciativa solidaria i benèfica que té com a fi ajudar a associacions, cada any una diferent, i que necessiten a més de recursos econòmics, també ser visualitzades a nivell social. Si l'any passat convidaren Ona Nua amb la finalitat de recaptar fons per a l'Associació Aspanion per a xiquets amb càncer, aquest any han sigut els populars Senior i el Cor Brutal els encarregats de dur-la a terme per a l'Associació MEF2C (Síndrome de Microdeleción 5q14.3-MEF2C, web: https://www.asociacionmef2c.com/), una estranya malaltia que afecta a 60 persones en tot el món, 6 en Espanya, i dels sis 2 en València, com contaren els pares de Guillem i Cèlia, per desgràcia ni a les farmacèutiques, ni als governs sembla importar, ja sabem que si no hi ha interés econòmic certs estaments es desentenen, i per desgràcia mai entra en la seva agenda política ajudar a aquestes famílies que amb moltes dificultats lluiten dia a dia per a que els seus fills puguen dur una vida més digna i merescuda. Per sort, gràcies a iniciatives com aquesta, les famílies d'aquests xiquets poden costejar-se la investigació d'una cura pel Doctor Stuart Lipton (Universidad de San Diego, California). Vos convide a que entreu en la seva web una ratet, aquesta gent té el que hi ha que tindre. Vaig a la crònica d'ahir.

Presentat per Carol Tomàs, de Tavernes Blanques (no se m'oblidarà mai, oh Carol!) còmica valenciana que ens va fer riure com feia temps, amb el seu humor càustic no va deixar canya dreta, des de polítics, passant per experiències personals delirants i fins els gronxadors infantils (ara de terra molleta), a més de la presentació, va ser protagonista del merescut descans dels músics a mitjan espectacle. Vos recomane que si veieu a la còmica anunciada a qualsevol lloc aneu a veure-la.

Preparant el concert. Foto per Vicent Ordaz

Al plànol musical va ser una gran oportunitat per a veure a un grup favorit de sempre com és Senior i El Cor Brutal en un format gens habitual, amb l'ajuda de l’Agrupació Ibn Jafadja. Una banda simfònica que va vestir les cançons del Cor Brutal amb uns arranjaments majestuosos. La tasca que ha dut a terme la batuta d'Alberto Sánchez Castillo creant els arranjaments durant mesos és realment admirable, doncs ha sigut capaç d'arribar a la molla melòdica de cada cançó sense desfer-se de la seva essència, l'apertura Nascut amb un so ho va deixar ben clar posant-se d'entrada al públic en la butxaca, i hem ve al cap Lluna de Mandarina i pense que Richard Hawley perfectament podria haver arribat a l'orgasme assegut al pati de butaques, arranjaments fabulosos com amb la tradicional Així he arribat a Memphis que va sobrevolar l'esperit de l'original popularitzada per Tom T Hall cap al terreny de Burt Bacharach, per exemple. El context  no va permetre que Landete elegantment enfundat d'etiqueta i amb gran 'savoir affair' traira el seu esperit transgressor, al contrari, perfectament clavat al seu paper de crooner i amb l'ajuda simfònica va dur amb gràcia tonades com Amoride i La Bomba de Plaer a terrenys de banda sonora per a 'oscar'. Com diu l'amic Sapor, aquesta actitud canallesca va recordar inclus Syd Vicious als temps de My Way amb la seva delirant i reivindicativa Reina d'Anglaterra. El concert va tancar amb el seu reivindicatiu power-pop El cel de les Illes Caiman vestit d'etiqueta però igualment punyent, molt grans Juanlu i Rafa que no deixaren que aquesta col·laboració perdera el seu punx rock, secció rítmica potent i elegant.

Molt pagat per haver viscut aquesta experiència musical, una oportunitat única per a escoltar com de grans poden sonar els nostres músics, que si Sufjan Stevens havera fet el Illinois amb arranjaments de Phil Spector i cantant en valencià, tampoc haguera molat tant com Senior i el Cor Brutal amb l’Agrupació Ibn Jafadja baix la batuta de Alberto Sánchez Castillo. Des d'ací envie molta força per a  l'Associació MEF2C, i gràcies Falla de Sant Joan per aquesta iniciativa benèfica única, repetirem l'any que ve.