Novetats 2018

header ads

Stereozone - Rage Warriors IV (Entrebotones, 2017)

Per fi dispose del format físic del nou disc del grup Stereozone i per tant em dispose a desgranar com cal un dels millors discs de rock que han passat per aquestes orelles en l'any encara en curs. A hores d'ara Rage Warriors IV ja ha recollit grans crítiques d'especialistes renomenats, just els que es mouen pels gèneres rock més pujats de decibels, i jo que m'alegre. A cinc anys del seu anterior Power al qual ja vaig dedicar unes línies fa temps (https://goo.gl/RswHPn), el que si m'ha estranyat es que pràcticament quasi ningú haja fet referència a aquell magnífic disc (per descomptat que Positive/Negative, el compilat dels seus primers dos discs mereixen menció especial) doncs encara avui pense que cançons com Premonition, una de les meves favorites del grup, o inclús la grandíssima joia que és End Of Times, inclosa entre moltes altres el salvatgisme sònic d'Ultraviolence ray, van meréixer millor sort.

Per tant al meu parer el grup ja fa temps que va alcançar certa maduresa al seu terreny d'stoner i rock alternatiu anys 90 amb Soundgarden, Queen Of Stone Age, Tool i System Of A Down al seu relicari particular, i molt per damunt de la mitjana on pocs grups d'àmbit nacional poden equiparar-se en aquestes latituds sonores (se m'ocorren els vitorians Arenna per posar un exemple). Cançons, actitud i directes potents ja fa temps que els oferien. Tal volta passa que tractant-se de l'estil que manegen i sobretot en l'àmbit d'on surten on majorment el format acústic i les vessants més tradicionalistes gaudeixen de més favor, s'advertia necessari donar un pas endavant per a no difuminar-se sobretot per una manca total de circuit pel que poder desenvolupar-se, i em consta que els Stereozone duen lluitant contra les inclemències ja massa anys.

Només quedava donar un pas cap a la professionalitat, perquè per suposat si hi ha un salt qualitatiu al present EP és pel que fa als mitjos emprats, una gravació i una producció molt més polida que fuig del DIY del que fins ara havien fet gala amb molta molta dignitat, i ara amb un management més potent, i necessari, que ha aconseguit donar-los a conèixer més enllà dels erms de la Ribera. Ara és el seu moment, no ho dubte, perquè a més tot açò que conte no valdria per a res si no vingueren amb un grapat de cançons potents, ben fetes i estructurades, en definitiva un EP que marca un línia divisòria a la seua trajectòria. Els Stereozone ho han aconseguit, han creuat les fronteres i només queda que consoliden la seva trajectòria amb discos tan bons com aquest EP.


Però anem a les cançons que m'enrotlle més que una persiana. La primera cançó ja denota cert canvi, doncs Ghost mostra com mai fins ara la seva capacitat melòdica i al mateix temps no deixen dubte algun del que són capaços de fer amb el seu punch habitual, una bona manera de aconseguir un públic més ampli en aquests territoris més guitarrers, la veu de Pepe s'alça guanyadora. Sucker Punch és canyera, un riff portentós, aguaiten els primers Soundgarden, guitarreta de la bona. Que si com m'ha dit un pardalet la intenció era construir una cançó que li donara cent patades a l'últim disc de Metallica, doncs ho aconsegueixen de manera sobrada amb Bastard i el seu riff portentós. Però el que fan en Titan supera i transgredeix qualsevol gènere al que se'ls vulga adscriure en exclusiva, tocant quasi el concepte progressiu, una cançó cuidada que va creixent a cada escoltada i que mostra una gran feina tant de producció com de composició, varies parts amb calma i melodia, guitarres i secció rítmica fantàstica, en tot el disc per cert, grandiosa. Diuen que lo seu és Stoner, però no em foteu, les referències al rock dels 90 són tan evidents com al hard rock més clàssic, cosa que per a mi els honra, Brown Eyes segueix per aquest línia, no puc deixar de pensar en Chris Cornell però també amb Stone Temple Pilots als seus moments més durs, tal volta les millors parts de guitarra de tot el disc. Tanca aquest fabulós EP la cançó Calavera on baixen les revolucions i es decanten per un ambient eteri i deutor dels Alice In Chains més suggerents de Jar Of Flies.

Stereozone duen molt de camí fet i un repertori que comença a ser de fons, però amb aquest EP donen un pas endavant amb grans cançons i molt bona producció, guitarres amb més matisos, una veu que no para de créixer i una secció rítmica que afegeix a la seva habitual contundència un punt més acurat. Estic segur com ho estava abans que el camí del grup riberenc no ha fet més que començar. Si encara no haveu passat per "la pedra" els podeu veure al festival Fact d'Algemesí el proper 14 d'Octubre després de la gira que els ha dut per tot l'estat. En tot cas Rage Warriors IV és molt recomanble per als amants de canya de la bona. Molt grans.

Per Chals Roig

Compreu el disc cony!: https://stereozone.bandcamp.com/album/rage-warriors-iv 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris