Crònica: RibaViva! Edició 0. 21 de maig 2017


Passada ja la festa queda parlar d'ella, un deixos defectes que tenim els blocaires: parlar de les coses que ens agraden molt. Encara mastegant amb els budells l'ocorregut el diumenge a RibaViva, m'ha vingut al cap una frase de l'amic Jose Encuentra que em digué mentre la gent esmorzava baix de les oliveres de l'Hort de Manus i els Truc feien el que saben fer tan be - Oye Chals, esta imagen tan bonita me recuerda a la contraportada del Brothers and Sisters de los Allman Brothers - l'amic que venia de tan lluny ho va clavar. Tot i que una de les idees originals, d'Òscar Briz per cert, era fer un Fairport's Cropredy Convention... que també (per dir dues portades més el Meet On The Ledge - The Classics Years dels Fairport, inclús la portada de Pedro Navaja de La Orquestra Plateria que és estèticament una fidel postal).

Foto: Johnny JJ
Una visió d'algú que venia de lluny i s'ho remirava tot, el lloc, l'ambient, el paisatge de la Ribera que aguaitava darrere dels nisprers i oliveres de l'hort, i arribava més enllà dels tarongers fins a les muntanyes al fons, cap a la Serra de les Agulles per una part i cap a Navarrés per l'altra. (accepte correccions geogràfiques, per suposat). La mirada de qui es troba amb un tresor, i llavors a u li ve de sobte el sentiment de tindre la sort de viure on viu, però a més també el de no apreciar-ho a cada instant en la vida quotidiana. Un comentari, el del meu bon amic, que em va quedar gravat al cap, doncs eixe va ser l'objectiu principal que es buscava i eixe va ser el sentiment familiar i festiu que al meu parer va quedar als assistents. 

Foto: Ximo Bueno
Anem per parts. La meua admiració absoluta cap a les FACA, no només pel fantàstic treball a l'hora de donar menjar i beguda a tanta gent, a demés per la seva actitud i una professionalitat a l'hora de dur-ho a terme que mai va estar renyit amb mostrar un somriure a la cara, cal molta gent com ells, són grans de veritat. També l'equip tècnic portat per Bernat Pellicer, un cavaller que sap el que fa, equilibri: sense que els decibels és menjaren el detall, va conseguir que els tres grups sonaren amb la categoria dels espectacles més grans. Els talleristes, Nerea va ensenyar a uns quants privilegiats que l'art del macramé té un fum de possibilitats, Mayte va omplir la sessió de Ioga amb xiquets que eixiren més que contents, i Disparatario amb els seus originals jocs per als xiquets, inclús disfressant a algun que altre pare de pallasso, molt bones Lorena i Alba. Les bombolles de sabó traspassaren la seva funció d'entretindre als més menuts, que fliparen per cert, donant un aire idíl·lic a tot L'Hort de Manus amb les creacions esfèriques efímeres volant per tot arreu. Excel·lents també els gelats vegans i les cerveses artesanes. I no em quedaré sense nomenar les obres d'Empar Boix que enlluernaren les parets exteriors de l'Hort donant un punt de més categoria , una gran pintora que tenim a La Ribera.


Foto: Johnny JJ
Foto: Johnny JJ
Anem amb els artistes. Truc són uns fora de sèrie, si habitualment només pensar en xerangues em desunfla, amb ells no em passa, la seva manera de dur el sentiment festiu t'enganxa i no et solta. Betty Fish amb the Sharks ens feren ballar amb una tanda de clàssics imbatible, i Betty que transpira classe a cada moviment i a cada fraseig, recorde el 'Son of the preacher man' i m'esborrone, o el final de festa amb un 'This boots are made for walking' frenètic i aclaparador.


Foto: Johnny JJ
Lulú y los Tigretones tenen la virtut de dur-se al seu terreny del swing cançons que mai imaginaries, per favor!!!! el Rock'n'Roll de Led Zeppelin els va quedar impressionant, quina banda!!!! ja soc fan de Lulú pels segles dels segles.



El final de festa amb Dazzling Road ens va deixar el cor en un puny, tenen el blues corrent per les venes, si no se't posa la pell eriçada amb el seu 'Thrill is gone' és que no estàs viu, a més ens presentaren unes quantes cançons originals que no desentonaren amb els clàssics. Maria és una soul-woman d'envergadura.


I com sol passar de vegades, doneu-li una guitarra a Òscar i la música potser no s'acabe mai. Carles Pastor donà el primer pas per a encetar el post-fetival, Briz amb la guitarra i Joan amb el saxo continuaren, el rogle ja estava fet i com una de les que cantaren: 'It's a wonderful world'... ideal.


Com a blocaire riberenc va ser un honor col·laborar a l'organització amb uns companys de la talla d'Òscar Briz, pare fundacional de l'ideari de RibaViva, com ja sabeu gran músic i també un visionari, Joanra Estellés amb el disseny d'una imatge que no te preu però a més amb una gran capacitat d'anàlisi i resolutiva davant qualsevol pedra al camí, Patri Aranda és una incansable activista cultural i la nostra presidenta, autèntica de veritat, i Xavier Larraeta que amb el seu bagatge i experiència d'anys va afegir un grau més d'espenta al muntatge de tot el 'tinglao'. Va haver més gent que va vindre a ajudar-nos amb el muntatge, decoració, cafés, fotos... Ana, Vicent, Álvaro, Joanma, Mariangels, Rebeca, Campa, Ximo Bueno... junt amb els assistents que foren exemple de comportament i civisme, tots ells també són RibaViva.



Menció especial a Toni Benavent, regidor de l'Ajuntament de L'Alcúdia, tot un exemple. Primer perquè va confiar amb nosaltres i va compartir la nostra il·lusió des del principi, però sobretot perquè du la seva feina amb gran professionalitat i sempre aportant idees i recolzament, sense ell tampoc haguera sigut possible aquesta edició, un crack!


Foto: Ximo Bueno
Un equip amb química i que farà tot el possible per a que no siga un fet aïllat, amb ells me'n aniria a la fi del món.



Foto: Serge Ferragud
Molts ens preguntaren per l'aforament, i ens va saber molt greu que no pogués anar més gent. El lloc no donava per a més, i tractant-se de donar de menjar i veure a tanta gent era precís tindre una previsió el més ajustada possible per a que no ens quedarem amb una mà davant i una altra darrere, eixe va ser el principal motiu de la venda anticipada. Si pot ser la pròxima edició es farà a un lloc més gran, no sé si tan bonic, tot i que en La Ribera llocs bonics i bons artistes hi han per a avorrir.


No tinc clar que açò siga una crònica a l'ús, tal volta és més un agraïment, el que tinc clar és que en aquest parlar per parlar de blocaire necessitava deixar constància en paraules d'aquesta bonica postal viscuda el passat 21 de maig a L'Hort de Manus de L'Alcúdia. La Ribera està Viva. Si.

Per Chals Roig
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios: