Gener en concert en La Casa Cantonera (29 Oct.2016)


Addicte com soc als directes cantoners, aquesta data la tenia marcada en lletres negretes des de que Joanra, el seu capo i amic, em comentara que Gener anaven a presentar el seu nou disc al pati de la Casa. Un esdeveniment important si tenim em compte que a hores d'ara el grup de Carles Chiner està sol·licitat a tot arreu, juntament amb una gran expectativa davant les primeres ressenyes del seu nou disc i afegint el haver estat gravat amb el prestigiós Paco Loco en els seus estudis del Puerto de Santamaría pràcticament en directe, element primordial pel fet que Gener són el que són avui pels directes que seguiren el seu primer disc. Però qui va a la Casa vol tornar, així que el desig estava més que justificat per part de Carles després de la gran acollida que va tindre l'any passat en temps de llops i on van oferir un grandíssim concert. Així que el precedent ja era important.

I com que el cos em demana, jo li done, i el que em demanava aquesta vegada era arribar verge al concert, només havia escoltat un dels avanços, tast satisfactori, però volia deixar-me sorprendre sense cap prejudici previ, un exercici que recomane, similar salvant les distàncies, a quan un llibre es du a la gran pantalla, com ací, res com el directe que com un llibre obert mostra el gran talent de Carles Chiner ara en plena expansió, és el seu moment i jo crec que ell ho sap, i nosaltres també ho sabem, amb la sort de la química portentosa assolida amb els seus companys, elements que són al meu entendre impossible d'enllaunar a cap format, tot i que aquesta vegada amb Oh Germanes! si que han aconseguit donar un pas de gegant i registrar 'un prou més' la seva màgia musical.

L'obertura amb Vudú contra els senyors de la guerra va deixar palesa el talent que marca la diferència i que no necessita trencar el gel, que t'escabussa al seu deliri vocal i sònic des del mateix principi. Pocs rastres va deixar Gener del Llop amb un directe basat en el nou repertori, entre el parell d'escollides Valents tal volta siga la que més encasta amb les noves pel seu to més vivaç, sensacional sempre. En aquesta recerca de redempció i homentage d'homes cap a dones, el pop de base rítmica motown de Qui t'estima marca una de les grans diferències en aquesta nova etapa tal volta més inhibida cap a un so més modern, Les dones du la visceralitat i cadència marca Muscle Shoals a terrenys més actuals, les harmonies sempre protagonistes als seus directes al nou disc assoleixen un lloc principal i més present, amb la gràcia per a travessar la història del rock i dur-la al seu terreny via beatles, byrds, beach boys, inclús hypes més actuals com Fleet Foxes en l'intro de La gràcia que tens quan camines, fantàstic l'homenatge a Nina Simone en A Eunice, versos que fugint d'obvietats mostren a Carles un gran amant de la música de la Diva afroamericana. Un concert que inclús va tindre el seu moment Berlanguià quan una patxanga fallera va irrompre enèrgicament i va lluitar cos a cos amb uns Gener que no es van deixar intimidar i feren múscul mentre quasi cridaven "no tenim treball, no tenim futur, no tenim diners, som un poble del sud", ben mirat aquell moment va ser una bona mostra de la dicotomia i singularitat d'un país partit per la meitat, els aplaudiments foren proporcionals a la força transmesa pel grup. En una obra on la dona és protagonista la versió del Girls Just Want To Have Fun de Cyndi Lauper va vindre niquelat amb un tempo més baix però amb eixe toc funky y pop que ells saben donar.

Si majorment els entesos diuen que amb les noves cançons han donat un pas de gegant, en l'estudi clar, la meva percepció respecte al directe és la d'un grup que vol i pot obrir-se pas entre els pocs escollits que solen copar les capçaleres del cartells i els titulars més majoritaris del rock actual, més elèctrics i amb unes harmonies vocals més protagonistes, fugint de les limitacions habituals que solen presentar-se o be per temes de catxet o be per les característiques dels circuits musicals a l'abast i quasi sempre minoritaris, tal volta seria bon moment amb grups com Gener per a marcar una nova tendència, la del gran rock sense complexes i universal que pot agradar a tothom, el que solia dir-se 'rock d'estadis', o millor dit rock de gran format amb cinc components explotant al màxim el directe, elèctric quan cal, dolç quan pertoca, intens i catàrtic, al seu cas capaç de xuclar de tota la història musical des de que aquell esclau va agafar una guitarra, amb gospel i pop, soul i rock, passant pels Beatles i fins Jeff Buckley si cal, amb la gràcia pop de la motown i muscle shoals, i alhora sent del seu temps. I si be no posaré la mà al foc afirmant que han tret un dels millors discos de l'any, doncs hi han de molt bons, si que ho faig afirmant que el talent de Gener marca una gran diferència en la seua posada en escena respecte als grups de la seva generació. És el seu moment. Oh Cantoners!!! quin concert!!

Per Chals Roig
Fotos: Ximo Bueno 
https://mesdemil.bandcamp.com/album/gener-oh-germanes
http://lacasacantonera.org/
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada