Dr John - Locked down (2012)


Blues, rock, jazz, psicodèlia, una mica de màgia negra i vudú, tot cuinat a foc lent al Gumbo del Doctor John, obtenint finalment una misteriosa poció que ens roba l'ànima.

Molt possiblement, sense cap mena d'exageració, ens trobem davant d'un dels cinc millors treballs que es varen publicar l'any 2012. Sí senyors, allò que ens va oferir el Doctor John era una bomba de rellotgeria, un fantàstic i gegantí disc, que sincerament a hores d'ara un servidor ja no esperava, però tal vegada aquesta associació amb la tecla negra Auerbach va fer possible la reactivació de Malcom John Rebennack Jr. La carrera sencera del Doctor està plena de grans, espectaculars i indispensables treballs sempre al voltant de l'encisador so de New Orleans. Mr Rebbennack cuina magistralment al seu gran gumbo: blues, rock, jazz, psicodèlia, i fins i tot una mica de màgia negra i vudú per completar una carrera espectacular que des del seu debut "Gris Gris" (68) no ha parat de sorprendre. El meu favorit és "Dr John's Gumbo" del 78 però podríem destacar també "The sun, moon & herbs" (71), el seu anterior treball "Tribal" (2010) o aquest fabulós i increïble "Locked Down" que em va tornar boig, o més ben dit em va embruixar.

És curiós que un artista que porta a la música gairebé cinquanta anys, que té una edat per fer-se analítiques dia sí dia no, signés amb 71 anys un dels seus millors treballs. Serà perquè com jo celebra el seu aniversari un 21 de Novembre? No ho crec, segurament la raó no és una altra que la de ser un geni, que a més a més va saber ajuntar-se amb un renovador del blues que li va aportar una mica de sang fresca. Auerbach va ser un peça fonamental donant-li un plus d'energia al Doctor que li va anar de meravella i com no, la "tecla negra" ha deixat la seva empremta i els seus riffs, la seva veu trencada, els seus udols, i el blues brut marca de la casa que es deixa notar de valent encara que també és cert que de tant en tant et ve el senyor Waits al cap, i és que hi ha alguna composició que podria ser seva perfectament. Obre el Doctor amb "Locked down", una entrada de pel·lícula de terror dels cinquanta. Corre que ve la bruixa! ... Sembla que diuen aquestes aus diabòliques però no, arriba a continuació una línia de baix descomunal i eterna, els cors tipus secta satànica i la veu del Doctor incommensurable, quin feeling terrícoles! I aquest baix..., sempre el baix... Oh! Quina barbaritat! I et remata d'inici amb "Revolution" que aquesta vegada sí, podria ser perfectament dels Black Keys, podríem trobar-la a qualsevol dels seus últims treballs i que encaixa perfectament amb aquesta penosa situació que ens ha tocat viure: "Economy...drivin' m'out of my sanity. Rebellious revolution. Is it the final illusion? Final solution!..". Aleshores, arriba la cançó que us deia que sol recordar al mestre Waits, hi ha més però aquesta és obvia i boníssima, clar. "Big shot" és brutal i de seguida la funkera "Hissi age" em remata, només faltava Shaft! Tot el disc resulta excel·lent, us puc assegurar que a cada escolta el disc guanya i et va enxampant i portant al seu terreny. A més d'aquest gran inici del disc cal destacar "Getaway". "Kingdom of Izzness", "You lies" i com no "My children, my angels", és a dir, gairebé tot el disc. Quin discarro!!! Encara en té boig i ja han passat uns quants anyets. Llarga vida al Doctor John!!! 
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada