Positivament el carrer 4. Bob Dylan al valencià


Aquesta cançó no està en ningun disc, sí en el seu primer recopilatori. Una de les grans cançons del mestre de mestres. Ningú explica les coses com ell ho fa i ningú es clava com ell i amb tanta classe amb una dubtosa amistat. Vos deixe ací la meva humil traducció d'una cançó realment favorita.

Tens molta cara
per dir que ets el meu amic
quan jo estava deprimit
i tu estaves per tot arreu burlant-te.

Tens molta cara
per dir que ets una mà amiga
tot el que vols és estar
del costat del guanyador.

Dius que et vaig fer caure
tu saps que no és així
si estàs tan ferit
per què llavors no ho mostres.

Dius que has perdut la fe
però no es tracta d'això
tu no tenies fe a perdre
i ho saps.

Sé la raó
que parlis a la meva esquena
jo solia estar en el grup
en el qual tu estàs ara.

Em prenies per un ximple
penses que entaularia amistat
amb aquell que intenta amagar
el que per començar, ni tan sols sap.

Em veus al carrer
sempre sembles sorprès
dius, "què tal estàs?, bona sort",
però la veritat, no ho sents.

Sí, saps tan bé com jo
que preferiries veure'm esguerrat
per què no ho reconeixes d'una vegada
i ho dius.

No, no me n'alegro
veient l'angoixa que pateixes
si jo fos un lladre mestre
potser te la robés.

I ara sé que no estàs content
amb la teva estàtua i la teva posició
No t'adones
que no és assumpte meu?

M'agradaria que només per una vegada
poguessis posar-te en les meues sabates
i durant aquest moment
jo estaria en les teues.

Sí, m'agradaria molt encara que només fos per una vegada
que poguessis posar-te en les meues sabates
perquè et donessis compte què nosa
suposa veure't.

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada