The Builders and the Butchers - Salvation Is A Deep Dark Well (2009)

Rock-countrificat de taverna, lletres obscures i una veu, la de Sollee, que sembla sortida de l'infern per donar-nos un disc ocult i malèfic que està esperant a ser invocat per entrar al nostre món.

Fa gairebé una dècada que la meva dependència a banjos, ukeleles, contrabaixos i mandolines va començar a créixer desmesuradament i des d'aleshores fins a l'actualitat la seva presència el meu menú musical és quasi obligada i necessària. A més hi ha una regió americana que em té completament embruixat, i és que Portlandia és massa Porltandia, d'allà podria nomenar infinitat de bandes i de treballs que m'han acompanyat durant aquests últims anys i que situaria entre els meus predilectes. Una d'aquestes bandes que em van sorprendre i atrapar originàries de Portland (Oregó) va ser l'encapçalada pel pell-roig i no gaire atractiu Ryan Sollee, que amb la companyia de Willy Kunkle, Justin Baier, Ray Rude i Harvey Tumbleson formen The Builders and The Butchers, banda que va realitzar el seu debut l'any 2007 amb l'interessantíssim Lp homònim però que es van consagrar l'any 2009 amb el treball del qual avui volia parlar, del fantàstic "Salvation is a deep dark well", que sona a pura Amèrica. Sona a folk, a blues, a gospel i frontera, a country demoníac, el que ells diuen death-country o els experts en etiquetes van batejar com Southern Gothic, i que jo anomeno rock-countrificat. Ryan Sollee no és de Portland, és nascut a Alaska, és el líder, compositor, guitarra i veu de la banda i per a aquest gran treball té com a productor a Chris Funk que forma part d'uns clàssics portlandesos com són The Decemberists i acostuma a produir a gent molt del meu gust com Langhorne Silm per posar un exemple de luxe, a més a més posa el seu granet de sorra amb alguna aportació vocal. "Salvation is a deep dark well" es caracteritza per una gran quantitat d'instruments que encaixen perfectament en el rock-countrificat de taverna, unes lletres obscures i una veu, la de Sollee, que sembla sortida de l'infern.

L'encarregada d'obrir aquest increïble i fantàstic disc ocult és l'espectacular “Golden and green” que directament ens fica en el particular univers de la banda. Sense efectes moderns, amb calma i una mica de misteri i èpica, unes guitarres salvatges, un to semblant als dels primers "Elliott Brood" però amb més vestits i complements. Tot millora una miqueta més quan sona “Devil town” que ens posa a quatre grapes, i ara descaradament sonen als "Brood", si t'agraden aquells això segur que també, podrien col·locar-la a "Ambassador" del 2005 perfectament. “Short way home” és una de les meves cançons favorites d'aquest gran treball amb el seu rere fons dels anys cinquanta i una tornada divina, o en aquest cas... infernal. Quan sona "Barcelona" ja estic entrat als "constructors i carnissers", un tema per cantar sense complexos amb una pinta de Guinness a cada mà i la cara vermella com un tomàquet. Rock clàssic sense floritures a "Hands like roots" amb una molt marcada percussió que ens porta a una altra cançó top del disc com és "Down in this hole", perfecte i addictiva de cap a peus. La part final comença a treure el cap, primer amb la tavernera i etílica "Raise up your weary hands" i després amb "Vampire Lake" que em fa que els meus peus tinguin vida pròpia i tot el meu cos sembli posseït per un diable amb convulsions. Fantàstica. Abans de finalitzar no hi ha sorpreses amb "The wind has come" i "In the branches" que segueixen el guió a la perfecció però sí amb l'encarregada de tancar aquest treball. "The world is a top" és el perfecte punt final, un anti-gospel que ens deixa amb el cul en l'aire i amb ganes de més perquè aquest "Salvation is a deep dark well" és un disc ocult i malèfic que està esperant a ser invocat per entrar al nostre món.