Crònica 'Retrospectiva entre amics'. Òscar Briz en l'Alcúdia (6 de febrer de 2016)


Nit de dissabte a La Casa de la Cultura de l'Alcúdia. Òscar Briz, profeta a la seva terra, s'enfrontava a la difícil tasca de representar la seva carrera discogràfica damunt de l'escenari amb una posada en escena complexa i en un temps curt si tenim en compte el repertori al seu abast. Concert excepcional per la gran concentració d'artistes riberencs, amics de tota una vida, uns coneguts i altres no tant, tots amb el nexe comú de les seves cançons. I l'auditori ple de gom a gom.

L'escenografia mostrava un ambient distés amb taules i seients simulant un bar, i els convidats repartits per l'escenari entraven en joc a demanda del repertori. El tronc del directe va ser el seu últim disc Entre Llums i Ombres, brillaren Les màscares, Entropia, Les justes, Ni puto cas, acompanyades de cançons poques vegades escoltades en directe del seus discos en solitari sobretot, però també de Banderas de Mayo, quin plaer escoltar Lo que arrastran las olas i Mama Soul, i versions que fa actualment amb Els Florentins, per exemple Oh My Sweet Carolina de Ryan Adams amb Lisa-Jane fent el seu paper de Emmylou Harris, que goig i quin bon gust en l'elecció i en la interpretació, per al record. La modernista Desperta el dolor millorada i exuberant, portada a l'èxtasi ens va fer moure els peus, ha crescut al igual que el country-estellesià del Cant de Vicent.  L'himne sempre emocionant Per la punta, l'Horta i el Cabanyal, la preferida i sentida Llavor voladora. Impressionant i poderosa la versió de Plens de sol de bon matí de Remigi Palmero. Una cançó una raó compartida amb Néstor Mont, Enric Casasús va estar fantàstic amb Les hores lentes del migdia. Miquel Gil va aportar el toc flamenc i David Gadea enèrgic durant tot el concert aportant tota classe de percussió.

El tapiner Samuel Iborra és un mestre de l'harmònica i va fer que el blues estiguera present, Jordi Silvestre és un crack de vint anyets, i catorze tocant el violí, el seu moment estel·lar va vindre amb el Fisherman's Blues, quina gran cançó i com la tocaren! també va aportar el seu quefer a altres cançons com a la versió acústica de La realitat fot (com un clau al pit). Un concert que va seguir una corba ascendent fins el seu final apoteòsic, amb moments que resultaren d'autèntica faula, com no el mític Me siento bien ens va tocar la fibra nostàlgica i ens va fer alçar de les butaques. Guitarres hi havien un fum, i tots bons, semblava més el 30 aniversari de Dylan, el banderas de mayo Bernat Pellicer, el mestre Josep Maravilla, i Lucas Ibañez, fins i tot va haver una secció de vents a càrrec de Javier Perez Ferrer al saxo tenor i Adrià Buades al trombó. Secció rítmica repartida, a la bateria Josep Pérez i Vicent Millo, i al baix Nacho Villanueva, que per cert, el currículum d'este home és per a emmarcar. I ja els nomene a tots, per mi que no siga, Miguel Caballer als teclats, igual s'apropava als frasejos cubans que al orgue psicodèlic dels 70, un altre mestre, i Lisa-Jane Roberts fent harmonies on va pertocar. Vaig trobar a faltar a Remigi Palmero, perquè ell també és part del tot. 

Una festa que va ser d'Òscar Briz i a ell cal agrair-li-ho i a tots els que la feren possible, però em calia dir-los a tots perquè tindre en un escenari als gran valors musicals que tenim a prop no passa tots els dies, fins i tot se'm fa difícil explicar el que jo crec que va significar tant a nivell musical com cultural el concert viscut el passat dia 6 de febrer en l'Alcúdia, com si d'un Últim Vals a la riberenca es tractés, només que aquest no serà l'últim, segur. Una festa on va sonar cançó popular, reggae, blues i soul, rock'n'roll i folk, pensant-ho en gelat hi ha que veure com Òscar Briz ha anat acumulant saviesa musical a través dels anys i sense cap tipus de prejudici. Sobretot el que prima per a mi és que conste en aquesta modesta bitàcola que un dia va haver una gran confluència artística al voltant d'un dels artistes més grans que ha donat aquesta terra. Qui diu que no tenim herois?, en tenim i ven a prop, només cal alçar el cap i adonar-se'n, un d'ells és Òscar Briz.



La foto de capçalera d'un altre gran de la Ribera, el sr.Luis Saporta.
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada