Cabezafuego - Camina conmigo (2014)


L'artefacte que us presento avui signat per Cabezafuego és una meravella del rock cantat en castellà. Potser no és un nom conegut, a destacar el seu pas per Atom Rhumba entre tota classe d'aventures musicals. Encara que aquestes cançons poden suggerir la seqüela o continuïtat de Royal Canal, un de tants projectes.

Camina conmigo és un EP amb el qual us quedareu amb ganes de més. Podreu trobar mil i una referències musicals, cançó popular d'essència outsider que cavalca entre el pop clàssic sixty i la psicodèlia a força de guitarres afilades i garatgeres, tot i que és la seva pròpia personalitat la que preval sobre cadascuna d'elles.

La seva lírica busca furgar en la mediocritat a partir del seu alegre i acceptat estat de bohèmia profunda, en Resaca de un bohemio i Pachuca, aconseguint amb sorprenent actitud davant la vida que les seves cançons siguin el vehicle d'expressió amb el qual sacsejar l'oient i treure-li de la seva amargor diària, la mateixa del que es serveixen els grans comptes per a perpetuar aquesta condició, en Meteoritos. Perfecta la crítica àcida al perfil de quaranta anys que majorment pobla les escenes musicals hagudes i per haver, festivals indies, folk, i ukeleles mitjançant, El traje del emperador, i retrata la joventut des d'un punt de vista de costumisme familiar en què s'endevina de reüll cert to sarcàstic en el seu desenllaç, a De niña a mujer, de vegades deixa anar una delirant visió apocalíptica, en Bichos, fins i tot reviu a Laura Palmer a força de sorollisme noise guitarrer, en Camina conmigo, s'acomiada amb aire teatral i humor melodramàtic deixant de banda el que és políticament correcte, com ha de ser, a Cruces de hierro.


Cabezafuego és freak i és psicotròpic, d'actitud transgressora i sense barreres estilístiques, encara que si recognoscibles, i una visió del món a base d'un humor corrosiu que fet i fet em fa recordar la mateixa lucidesa i la capacitat d'observació, salvant les distàncies, de Ray Davies. Aquest Camina conmigo és una grandíssima carta de presentació i vist el resultat, prometedor almenys artísticament parlant, tant de bo obtingués major presència en mitjans de major flux i en escenaris, ja que la seva personalitat diferenciada i llunyana de l'estàndard actual, i el seu directe, us asseguro que bé ho mereixen, no deixa ningú indiferent.

Per Chals Roig



Anotar que aquest disc ha estat gravat en els seus propis estudis Color-Hits, ajudat per un productor d'experiència contrastada com Luther Russell (Richmond Fontaine, Jody Stephens, Big Star) i Daniel Ulecia (El Columpio Asesino, Cantina Bizarro ...) als comandaments, i alguns dels millors músics de l'escena nacional, Joseba Irazoki (Atom Rhumba, Nacho Vegas, Duncan Dhu ...) a la guitarra, Germán Carrascosa (Sonny & amp; the Sunsettes, els Bananas, Lorena Álvarez ...) a la guitarra, Nacho Beltrán (Atom Rhumba) a la bateria, Felix Buff (Willis Drummond, Duncan Dhu ..) a la bateria, Chechu Brainloster (Mermaid, Green Manalishi ...) al baix.

Camina conmigo: https://soycabezafuego.bandcamp.com/

Reseña publicada originalment en ON THE ROUTE

Aquest cap de setmana estarà per València, seran dues dates emmarcades dins de la proposta Girando Por Salas
12/02/2016 Sala 16 Toneladas de Valencia acompanyat per Pelícano
+Info y entradas:  
13/02/2016 Teatre del Raval de Gandía acompanyat per Pequeño Mulo
+Info y entradas: 

Jo no m'ho perdria, els concerts de Cabezafuego són espectaculars, avisats esteu. 
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada