Seu Jorge - The Life Aquatic Studio Sessions (2005)


Ens trobem davant d'una meravellosa col·lecció de versions de la mà de Seu Jorge per recordar al gran Bowie, per intentar recuperar l'ànim, per llepar-nos les ferides.

Sóc un gran amant de les versions sobretot quan els artistes implicats donen la volta a les composicions i les fan seves. Després de quasi dos dies des de la mort d’un dels més grans artistes de la música popular que han existit encara no he pogut recuperar-me i continuo en xoc. Porto escoltant la seva obra sense parar, sense poder creure'm que ja no es troba entre nosaltres per increïble que sembli tot plegat però la vida no fa distincions i s’ha emportat a David com fa poquet ho va fer amb Lou. Per no ser gaire repetitiu i com deia abans, pel fet que adoro les versions he decidit fer un petit homenatge al gran camaleó amb un disc de versions, no del “Pin Ups”, no. Voldria fer-ho amb un disc que des de l’any 2005 m’acompanya, sobretot a l’estiu, per convertir-se en un clàssic modern nikochià. El punt de partida d’aquesta història, és el director i guionista Wes Anderson que m’hi havia meravellat tant amb “Rushmore” (favorita entre favorites) i “The Royal Tenembaums”. Pot ser amb “The Life Aquatic with Steve Zissou” no va entregar la seva millor pel·lícula però la seva banda sonora compensava tot allò que el film no sabia donar-nos. Banda sonora interpretada pel músic brasiler Seu Jorge de qui ara sóc un gran seguidor. En aquell temps no el coneixia, i va ser amb les versions de David Bowie que vaig començar a enamorar-me de la seva veu i les seves cançons.

Parlarem del disc original de Seu Jorge que va sortir juntament amb el film. El disc The Life Aquatic Studio Sessions conté un grapat de temes mítics de Bowie com podeu llegir a continuació: Rebel Rebel, Life on Mars?, Starman, Ziggy Stardust, Lady Stardust, Changes, Oh! You Pretty Things, Rock’N’Roll suicide, Suffragette City, Five Years, Queen Bitch, When I live my Dream, Quick Sand; I Team Zissou l’única cançó pròpia de Seu Jorge. Totes les versions cantades en portuguès o brasiler, portades al seu terreny, amb aromes i sonoritats pròpies però que mantenen la màgia de Bowie. Les meves versions favorites són sense cap mena de dubte les més lentes, per exemple em sembla rodona “Lady Stardust”, “Life on Mars?, “Changes”, "Oh, you pretty things" i “Rock’N’Roll suicide”, i després estic enamorat de la seva “Queen Bitch”. I aquí em sembla que ho deixo, estic massa tocat per la mort de Bowie per a explicar res més però espero que aquest clàssic modern nikochià ens ajudi a tots a superar aquesta terrible i irreparable pèrdua.

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada