The Hanging Stars, sala Heliogàbal (BCN, 24 nov)


La presència de The Hanging Stars a l'agradable i acollidora sala barcelonina Heilogàbal del barri de Gràcia era molt esperada i desitjada per mi. El mou i prometedor grup de Londres format a partir de les cendres de la interessantíssima banda The See See venia a presentar-nos en directe les cançons countrifolk galàctiques que formaran part del seu pròxim disc i que els aproxima per sonoritat al Byrds, a la lisèrgica Califòrnia del seixanta i per apropar-nos més al present i com ja vàrem comentar a l'Exili a uns Beachwood Sparks entregats a les belles harmonies vocals. La dificultat o el petit handicap si és que existia algun era la no existència d'un LP que segons sabem arribarà a començaments de l'any 2016, però sí d'un single amb dues cançons meravelloses com són Golden Vanity i Floorbound que lògicament vam poder escoltar i gaudir durant el concert, i d'un EP a la venda a la mateixa sala, que amb la seva petita capacitat dotava de caliu i confort el concert que va presentar una entrada molt pobre, d'acord que no són una banda molt coneguda, que no tenen encara un LP però resulta sorprenent que ni tan sols arribéssim a les trenta persones. Per una banda sap greu que els músics hagin de cantar en aquestes condicions, clar que suposo cobren igual i estan fent un treball de promoció però no crec que surti gaire rendible, i d'una altra banda estic content de tindre l'oportunitat d'assistir a aquest concert quasi privat perquè una vegada escoltat el directe i les noves cançons el pròxim any tothom parlarà d'ell i jo podré donar envejar explicant que els vaig veure en aquestes condicions. El concert va tindre una duració al voltant d'una hora i van aparèixer Golden Vanity i Floorbound que van sonar genials i plenes de bellesa, i més cançons del seu pròxim Lp com per exemple Cripple shining blues, Cure your ills i I'm no good without you, aquesta sobretot va ser impressionant en directe amb una harmònica esbojarrada. Abans del clàssic "encore" va fer acte de presència "The house on the hill" la meva preferida a partir d'ara, ja quasi ho era amb la versió del disc però en directe guanya força i et teletransporta la California sixtie. Molt grans aquests The Hanging Stars, es parlarà molt d'ells el 2016.


Us deixo amb una versió de "The house on the hill" en una altra ciutat, en una altra sala, un altre dia, però és per donar una miqueta d'enveja.

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada