Barrence Whitfield and The Savages - Marula Cafè (BCN 4,Nov)

Nit molt esperada i desitjada, nit per tornar-se boig, per suar, per donar-li al nostre cos moviments salvatges a ritme de rocanrol a la nit de l'akelarre de Barrencio. Tot allò que havíem promès els tipus de A Wamba Buluba a la barcelonesa sala Marula Cafè i sense cap mena de dubte tot allò que ens vàrem torbar però elevat a la dècima potència. Sala no plena de gom a gom però amb una molt bona entrada que ens permetia ballar sense ser colpejats, tenint en compte que a cinc minuts d'allà caminant, a la sala Sidecar, presentava nou treball aquell artista de pinta llavis i collaret de l'àvia, presentava nou disc Ezra Furman, però clarament, si havia d'escollir entre un o l'altre, sense cap dubte l'escollida seria la simpatia Barrence, aquella bestiola negra i calba de metre i mig d'alçada amb les seves inseparables ulleres de sol, la seva gorra i el seu entranyable ball. Un show de manual, assajat i preparat fins a la perfecció, sense gaires sorpreses respecte a les altres cites a les ciutats de la gira, amb uns músics excepcionals, els mateixos que al seu fantàstic nou treball. Els salvatges, dels quals m'agradaria destacar per sobre dels altres al bateria, Andy Jody, que francament va estar brutal. Inevitablement es van escoltar the wolf pack, bip bop bip, the corner man, bloody mary, black jack, i'm sad about it, willow, i'm a full grown man, hangman's token, the claw, willie meenah, full moon in the midnight sky, Incarceration casserole, rock and roll baby.. i algunes més que no puc recordar, gairebé en el mateix ordre que comento, remarcant cims musicals com els de "corner man, "the claw"... el pack amb "Willow" i "I'm a full grown man" i la "casserole" que és de les meves predilectes. Barrence en un estat de forma espectacular contagiant el seu rocanrol amb regust de garatge per tota la sala, fent-nos gaudir i ballar com a bojos. Com a queixa absurda parlaria d'una manca de decibels però ja dic que és una punyeteta meva doncs parlem d'un show rodó. Barrence no ha inventat la pólvora però sap perfectament com fer-la servir, amb molt bones i salvatges cançons i.... d'acord, només és rocanrol però ens agrada.